Tarda de primavera

Està plovent, pensavem que el bon temps ja havia arribat però obviavem que la primavera te això, sol i aigua i fret alternant continuament, donant-nos esperances de platja i portar-nos a lo real amb l'alegria amb què cal acollir la pluja.

Avui estic melancòlica, que no trista, més aviat amb un punt de taciturnitat. Deu ser el que diuen que et passa després d'uns dies de tensió. Fa 3 setmanes el dinar de dones a la ciutat de sants i de monjes, el divendres de després l'acte al temple romà, i el passat dimecres a una taula amb el ballana, el raul presseguer i el puigcercós.

Entretant sembla ser que hi ha qui s'enfada amb mi, però només per raons polítiques, de quota, de perfil i de vots. Alguns atacan suaument, d'altres ho fan públicament injuriant o difamant.

En realitat a mi no m'agrada la política, no soc de l'estil a contestar quan se'm neguen les meves acctuacions professionals. Per exemple, hi ha que posa en entredit el meu bon nom en la defensa del lliure abortament. Si no recordo malament una de les primeres accions per la lliure elecció sobre el pròpi cos de les dones va ser a finals dels 70, des de llavors no he aturat la meva acció. En aquests moments estic treballant amb la sectorial de salut i la secretaria de la dona (ERC) per donar suport i arguments als companys de madrid davant el debat que s'està, iniciant al congrés dels diputats.

Entenc també que ICV en vulgui presentar una moció i entenc també que Unió no en vulgui parlar en un ple.

La meva posició està clara, hauria donat suport a una moció a favor del lliure abortament, però no amb el que escriu ICV, caldria fer-ne una altra redacció, però l'alcalde te la potestat de decidir si les mocions que toquen temes que depassen la ciutat s'inclouen o no en el ordre del dia.

També sembla que m'ha tocat el rebre amb el tema aeroport, em vaig declarar a favor d'un aeroport a Osona, potser sempre vais deiar clar que era un tema personal, a la que estic a prop d'un avió em sento millor i crec sincèrament que hauria set sumar pel territori, però també entenc la posició dels que l'haurien de patir al costat de casa.

Tot això però no m'ha de treure el son.

LA SETMANA QUE VE MERCAT DEL RAM.... HI HAN RUMORS DE QUE NO ES PODRÀ FER LA CANTATA A L'SNACK... DIUEN PROBLEMES DE SEGURETAT... UFFFFFF

Vic en femeni

Hola diari públic, no escrivia des de fa setmanes però avui tinc un tema especial i un dia especial, el 8 de març, dia internacional de les dones.
Un any més dones i homes ens reunim per reivindicar la igualtat de oportunitats entre les unes i els altres. Enguany a Vic hem fet el primer dinar de dones a la ciutat de Vic. Ha estat una bona experiència, el menjador a tope i les dones van marxar engrescades i el dies de preparació i el mateix dia, m’han permès conèixer de primera mà el discurs de diferents persones. Algun home que ironitza i li irrita que les dones vulguem parlar de temes de dones entre nosaltres, forces polítiques justificant en públic que la debilitat de les víctimes és la causa de violència envers les dones (dit per una dona), d’altres dient que les dones tenien que ser sobretot el puntal de la família tot menystenint la llei de paritat. D’altres que neguen rotundament la real discriminació.
La realitat és però que les dones continuem pensant que encara necessitem celebrar un dia a l’any de lluita activa pels principis republicans aplicats al gènere. I a Vic encara més, la ciutat que m’ha vist créixer, de la qual me’n vaig allunyar 20.000 Km durant anys continua sent igual de “carca” que quant en vaig fugir. Vaig marxar-ne molt jove perquè la boira i la vida de la “Laura” no em convencia com a futur.

Hem de pensar que les coses poden canviar, hem passat d'una inexistent regidoria de dones a la primera assemblea de 180 dones de 16 o 85 anys amb desitjos d’elaborar projectes. La meva missió com regidora i tinenta d’alcalde feminista i d'esquerres és fer accions com aquesta amb l’objectiu de contribuir a un canvi real en la ciutadania vigatana. Potser la ciutat de sants i de monges podra obrir-se en la Igualtat amb majúscules i no solsament per les dones, sinó també per les persones discriminades per raons de orientació sexual, origen, edat...

Les pelis del cap de setmana - Les films du WE

Divendres al vespre cinema: Revolutionary Road, guió genial, s'expliquen sentiments, emocions, contradiccions i frustracions de individus i parelles. Crítica al conformisme i a la rebel·lió. El Di Caprio no m'agrada, però el personatge és bo, na Kate Winslet fa una interpretació extraordinària. La Pen em sembla que no hi te res a fer.

L'altra peli que he vist me l'ha feta llogar el meu fill. Al saber que no l'havia vist m'ha dit que era una vergonya i realment Sin City de Robert Rodriguez no em podia haver passat per alt



Vendredi soir cinéma : Revolutionary Road, scénario génial, des sentiments, des émotions, des contradictions et des frustrations d'individus et couples. Critique au conformisme et à la rébellion. Le Di Caprio ne me plaît pas, mais le personnage est bon, Kate Winslet fait une interprétation extraordinaire. Je crois que Penelope n'a rien à y faire.

L'autre film que j'ai vu me l'a fait louer mon fils. Quant il a su que je ne l'avais pas vu il m'a dit que c'était une honte et réellement je ne pouvais pas avoir passé à côté de Sin City de Robert Rodriguez

La cooperació al desenvolupament des de Vic

Des de fa 12 anys l’Ajuntament de Vic té un conveni amb la ciutat de Somoto, a Nicaragua. En aquests anys part dels impostos que paguem la ciutadania vigatana, en la partida del 0,7 % destinada a cooperació al desenvolupament, han anat a aquesta ciutat d’Amèrica Central.
El passat mes de novembre gràcies al suport de la Diputació de Barcelona vaig poder anar a visitar els projectes que s’han dut a terme durant aquests anys, i fer-ne una avaluació. Puc assegurar que els diners de Vic han estat molt ben utilitzats. No hem fet obres lluïdes com han fet altres municipis que col·laboren amb Somoto, nosaltres hem treballat en temes d’impacte social: Suport en l’autoconstrucció i millora de més de 450 habitatges, enfortiment alimentari per a dones embarassades, infants i gent gran, amb un total de més de 3000 persones beneficiades directament i també s’ha col·laborat en la promoció sociolaboral d’unes 300 dones a través d’ajudes amb microcrèdits.
Per altra part, escoles de Vic estan en contacte amb escoles d’allà i la Universitat de Vic fa intercanvis d’estudiants en pràctiques. Però malgrat això i que a Vic tenim el parc de Somoto, que ens recorda aquesta col·laboració, no s’ha fet un real agermanament. Els vigatans i vigatanes no som conscients de tota la feina que s’ha fet i la majoria ni sap on és aquesta ciutat. Per pal·liar aquest desconeixement estem preparant una exposició i altres accions en els propers mesos per apropar Somoto a casa nostra.
Però aquest no és l’únic projecte que es fa des de Vic en països en vies de desenvolupament. Des de les diferents entitats i ONG de la nostra ciutat hi han intervencions en moments de catàstrofes naturals, en situacions de conflictes bèl·lics amb patiment de la societat civil, en educació, en salut, per un creixement social i econòmic i afavorint el comerç just. A Vic som gent solidària i ho demostrem contínuament. Desenes de persones han treballat i treballen desinteressadament en totes aquestes accions, recollint diners, material, amb voluntariat des d’aquí o que es desplaça, amb la única recompensa de saber que els seus esforços serveixen per millorar una mica la qualitat de vida d’unes persones que de vegades no tenen ni el més mínim per subsistir.
Però no ens enganyem, també hi ha una part de la ciutadania que no està d’acord en que aquests esforços es destinin a països del sud i que no creuen en la solidaritat, ni en la cooperació internacional.
Des de fa uns mesos des de l’Ajuntament hem format un Consell de la Cooperació en el qual hi tenen veu tant la UVIC, com les entitats de la ciutat que treballen en diferents regions d’Àfrica, Àsia i Amèrica llatina com persones interessades a títol individual. I comptem amb el suport de l’Agència de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat, del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i de la Diputació. La voluntat és coordinar les accions, unir esforços i sensibilitzar a la població vigatana per que tots i totes estiguem convençuts de la necessitat d’aquestes ajudes. El Consell és un espai obert de reflexió i de treball que assessora a l’Ajuntament sobre com hem d’utilitzar els diners de què disposem, però també és actiu i protagonista de tot el que es fa en matèria de sensibilització i de difusió dels missatges de solidaritat.
Conjuntament estem en fase d’elaboració del Pla director de la ciutat en cooperació al desenvolupament. Aquest serà el full de ruta que ens haurà de guiar en els propers anys, per decidir cap on volem anar com a ciutat en les ajudes, cap on ha de continuar la nostra amistat amb Somoto, i també s’haurà de decidir quins poden ser els millors llocs on aportar el nostre gra de sorra avui i en el futur. Totes les aportacions seran benvingudes.

Màgia?

M'agraden els reis, és una nit màgica. Jo soc republicana convençuda, però no conec res més que emocioni tant com la tradició dels reis mags d'orient. Potser no a tothom aquesta festa toca al mateix nivell, però a mi sempre em puja un no se que per la gola. Ahir la plaça de Vic estava fantàstica. Foc, crits, alegria, música i moltissima gent, d'aqui i d'arreu.

La primera carrossa on anava la Isabel Campos, que per cert ahir i avui ha estat genial i superemocionada, portava la creu roja i la mitja lluna roja, hauria estat be posar tambe la estrella de david, pero potser hauria esta massa agoserat. La màgia d'aquesta nit ens pot permetre de somiar la utopia, el canvi general, de pensar que sigui possible que si som bons durant tot l'any serem recompensats i que al costat nostre no hi han massacres civils per una qüestió de simbols i de terra.

Aquesta festa però ens permet de veure els ulls dels nens i nenes quan queden petrificats davant un dels tres reis d'orient. És el millor que et pot passar en tot l'any.

Soc una gran crítica de les festes de Nadal, però reconec que valen la pena per la nit d'ahir i el dia d'avui.

Avui he acompanyat una estona als reis en la seva visita als hospitals i a les germanetes. El que em pujava a la gola ahir m'ha pujat aquest mati fins als ulls. S'ha repartit una mica de felicitat.

D'on venen els reis d'Orient? Potser un dels tres te familia a Gaza? Podria ser, està a prop de Betlem

Festes de Nadal

Nadal, festes, tió, cap d'any, reis... Són dies de trobades familiars, entre amics, de festa.

Diuen que són dies d'alegria, de transmetre la pau i la solidaritat, però poques vegades ens aturem a pensar en aquelles persones que estan soles, malaltes, que no tenen suficients diners per celebrar res ni per comprar cap regal. No pensem en els avis que estan en una residència sense que ningú els vagi a veure, ni en qui està lluny de la família, ni en aquells que la seva única preocupació és sobreviure.

La meva àvia materna em deia sempre que en aquests dies teníem de recordar a aquells que ja no estan entre nosaltres i fer quelcom d'especial per algú que ho necessités.

Vull dedicar uns minuts a pensar en ella, i en el meu germà Toni que ens va deixar fa 8 anys i que trobo molt a faltar. També vull pensar en tota la gent que avui no celebrarà rés.

Encara no sé què faré d'especial ni per qui ho faré, però com cada any tinc de complir la promesa de solidaritat que vaig fer a la meva àvia.

Pressupost 2009

Parlar en públic no és fàcil, fer-ho als plens de l'Ajuntament... davant dels partits socis, de la oposició, de la premsa, dels blocaires, i del públic en general... se't complica més la vida.

La qüestió és no pensar en com serà interpretat el teu discurs, quina serà la frase que es ressaltarà, quin error es magnificarà, quin elogi s'obviarà.

Aquest ple però sembla que hagi estat passat per aigua.

Rellegia ara l'anàlisis del Josep Comajoan en el seu a "A corre cuita" i recordant el seu article de divendres, crec que te raó en algunes coses, però no en totes.

En la meva intervenció vaig intentar ser clara i així com vaig dir que fa un any a la presentació del pressupost 2008 jo estava eufòrica, aquesta vegada la paraula clau era l'ambivalència.

Per una part estic satisfeta del resultat per l'Àrea d'Afers Socials i Ciutadania que presideixo. En primer lloc vull destacar que com a política d'esquerres i feminista que soc, en la elaboració d'aquest pressupost 2009 he prioritzat la defensa de la justícia social en les condicions laborals d'unes quantes dones treballadores de la casa, reivindicació que durava des de feia anys i que fins avui cap polític/a havia escoltat. Destacaria també entre més coses que tornarem a iniciar el treball des d'un Servei Municipal de Salut que havia caigut en el oblit.

Al costat de la satisfacció hi ha però una gran preocupació. Vaig anunciar que davant els temps difícils que s'apropen a gran velocitat tindrem problemes per afrontar les necessitats bàsiques en protecció social, ajuts, beques... Aquí però el tinent d'alcalde Josep Burgaya ens va donar la seva paraula que aquestes partides es revisarien quan fos necessari.

En el ple de la setmana passada també es va parlar de la construcció del nou espai per joves, a la casa del guarda de la farinera. No us sona quants anys fa que es demana? Si les coses van be i res no es torça això serà una realitat.

Fer política és contribuir a que les coses millorin per la ciutadania en general, però des de la meva àrea i amb en Joan Lopez lluitem per les persones que pateixen discriminacions, per origen, sexe, edat o discapacitats.

Potser no passem el temps suficient a fer-ne publicitat i la premsa no sempre ens ajuda. Però no estem a l'ajuntament per fer vots en properes eleccions, ni per atacar a ningú, ni per sortir a les fotos, sinó per sumar esforços i aconseguir que les persones de manera individual i/o col·lectiva millorin la seva qualitat de vida, la seva emancipació i la seva participació en la vida de la ciutat. De moment aquesta és la raó de estar del grup municipal de ERC en el equip de govern de l'Ajuntament de Vic.