La síndrome de la dona maltractada

En aquests dies postelectorals la premsa ens parla sobretot de política i dels polítics, per això per recordar el Dia Internacional de la No violència vers les dones aquest any no parlaré de política, sinó d’aspectes mèdics i sobretot de les conseqüències psicològiques del maltractament

Com tothom pot imaginar la violència en una parella provoca greus conseqüències per a les víctimes però també a la família, en especial als fills i a la societat. Em centraré però en què li passa a les dones.

Sovint és barregen els diferents tipus de violència, la física, l’emocional, la social, l’econòmica, l’abús sexual... i les seves conseqüències també estan barrejades i es poden observar tant alteracions físiques com psicològiques. Hi han estudis que demostren que una agressió emocional pot produir trastorns físics (mal de cap, trastorns alimentaris, dolor muscular, problemes gastrointestinals…).

Les dones que pateixen un maltractament se senten rebutjades, ridiculitzades, indefenses, insultades, menyspreades. I malgrat saber que l’agressió és intencionada, amb desig de fer mal per part de l’agressor, a l’inici el justifiquen i inclòs es poden sentir culpables de provocar la violència i senten por a la pèrdua de la parella, a que ell les deixi.

La pròpia autoestima va minvant cada vegada més, es reviuen amb terror les experiències passades, amb records obsessius, s’instal·la una ansietat major amb símptomes depressius, desesperança, tristesa, pèrdua de confiança, apatia, cansament, absència de motivació, pessimisme, mal humor, dificultats de concentració, pèrdua del desig sexual, insomni , malestar general i una vergonya i un aïllament social que van creixent cada vegada més.

Com ja he dit, a l’inici la dona minimitza els problemes i creu que l’home canviarà i que no hi hauran més agressions, per això és perpetuen i duren tant aquestes situacions, els trastorns psicològics augmenten la inseguretat i la dona és veu incapaç de prendre una decisió.

La dona se sent tonta, boja, no veu solució al seu problema, l’amaga i pot arribar a sentir el desig de suïcidar-se com a única sortida al seu dolor.

Cal que la dona demani ajuda, a la família, als serveis mèdics o socials, als serveis d’atenció a les dones. Tinguem-ho clar, la majoria de vegades ella sola no pot reaccionar.

En aquest sentit la Llei catalana de 25 d’abril de 2008 sobre el dret de les dones a eradicar la violència masclista recull l’obligació dels poders públics de desenvolupar les accions necessàries per a detectar i identificar les situacions

de risc, i també per a intervenir per mitjà dels protocols específics d’actuació. En aquest àmbit de la detecció, la Llei OBLIGA totes les persones professionals, especialment les de la salut, dels serveis socials i de l’educació, a intervenir quan tinguin coneixement d’una situació de risc o d’una evidència fonamentada de violència masclista.

Us recordo el contacte del VicDones i del Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) d’Osona: 937027284

No podem callar, si patim una violència demanem ajuda i si ho sospitem d’algú del nostre entorn actuem i no tanquem els ull i les orelles.

Publicat al 9Nou el 28 de novembre de 2011

COOPEREM?

.Treballar per a si mateixa o per la família… potser també pel veïnat, és quelcom que fem de manera natural i creiem que és convenient i normal fer-ho. Tanmateix, hi ha persones, entitats o institucions que van més enllà i que senten la necessitat de donar una part del seu temps a intercanviar coneixements i a establir relacions amb persones d’altres continents amb el convenciment que això és també quelcom natural i convenient. Cooperació, desenvolupament, humanitari, caritat, generositat...?. Les Nacions Unides ens obliga a donar un 0,7% a accions d’ajuda a Països amb necessitats especials. A Vic tenim un Consell de la Cooperació molt actiu que ens assessora, un Pla Director (que es va aprovar amb 17 vots a favor i 4 en contra) i un Pla Anual que ens marquen les directrius a seguir. Rebem subvencions i utilitzem el 0,7 % . Potser a algú li semblarà poc i a d’altres massa . En el marc de la crisi econòmica i de les necessitats pròpies , sembla ser que hi ha gent que no està gens d’acord en que s’inverteixin esforços i diners en aquests països allunyats. Aquí, al nostre voltant, hi ha necessitats i alguns casos de misèria, però malgrat que els recursos son limitats, tenim uns serveis socials eficaços que ajuden a pal·liar aquestes situacions. Però quan vas a l’Àfrica o a altres zones del sud del planeta, t’adones que la misèria és el que envolta la majoria de persones i a més tenen les dificultats afegides que genera el camí d’assolir una democràcia. Al llarg de 12 anys, la ciutat de Vic, juntament amb altres Ajuntaments europeus, ha contribuït a millorar la ciutat de Somoto a Nicaragua i la vida de la seva gent. Actualment, la misèria ja no és quelcom majoritari, però encara existeix en quantitats molt elevades. Somoto és una ciutat democràtica que està avançant per si sola malgrat la complexitat d’un país com Nicaragua. Paral·lelament, l’any passat es va decidir iniciar un projecte en un país africà d’on provenen una gran part dels nous vigatans i vigatanes: el Senegal. La actuació de la ciutat de Vic es durà a terme al sud de Senegal (entre Gàmbia i Guinea Abisau), a la Regió de la Casamance. Què hi farem?. Doncs començarem amb la construcció d’una escola. La que tenen actualment és de fusta i de palla i s’ha de reconstruir cada any a causa del vent i de la pluja. A més, durant el curs s’ha d’anar reparant amb freqüència. Tot plegat costarà uns 35000 €. És poc o és molt? Vic no es pot permetre això? De veritat som tant poc solidaris? No m’ho crec. Establir relacions amb el Senegal no sols beneficiarà la comunitat de Mangagoulak i el poble de Diatok, sinó que la gent de Vic de tota la vida i el nostre jovent, també aprendrem i ens en beneficiarem. En el marc d’una cooperació bilateral, a principis de l’any vinent un parell d’estudiants de l’escola d’art de Vic podran anar a Dakar per fer una estada en l’Escola d’art d’allà, com a premi del concurs de disseny d’individuals de taula. Trobareu aquest disseny en els individuals de sobretaula que utilitzaran uns quants bars i restaurants de Vic. Altres institucions vigatanes (Universitat de Vic, Escola d’art i superior de disseny, Consorci Hospitalari de Vic, Escola de formació d’adults Martí Pol...) també estan interessades en iniciar intercanvis de coneixement i de persones amb les seves homologues de Ziguinchor, capital de la Casamance. Els contactes establerts en el viatge de fa uns dies ens va permetre copsar possibilitats formadores i de creixement per ambdues parts i iniciar vincles que es transformaran ben aviat en intercanvis reals i profitosos. Curiosament, l’emigració de la Casamance cap a l’estat espanyol es fa cap a Catalunya. Això no és una mera coincidència: colonitzada per portuguesos i francesos, que es varen dedicar al tràfic d’esclaus, aquesta regió va ser annexada al Senegal en contra de la voluntat dels seus habitants, els dioles. Des del moment de l’annexió, els dioles, que tenen una llengua i una cultura pròpies, demanen la seva autonomia del centralisme de Dakar i hi existeix un veritable moviment independentista. En les darreres dècades hi han hagut conflictes bèl·lics rebels reclamant llibertat però, actualment la gent està demanant i construint la pau i la democràcia.
Tampoc em crec que no tinguem ganes de saber qui són o com viuen totes aquestes persones senegaleses que estan al nostre costat aquí, que són els nostres nous veïns i veïnes. La generositat i la curiositat envers els altres ens fa millors persones i enriqueix la nostra visió del món. La xenofòbia, el racisme, la por del que és diferent i l’egoisme no ens aportarà res de positiu.

18 de juny de 2010

El 18 de juny de 1940 el general De Gaulle va fer una crida des de les ones de la BBC de Londres estant exiliat per demanar al poble francès que no es rendís davant els nazis, el seu discurs es va convertir en el text que va fer néixer la resistència francesa. Un altre 18 de juny, fa 4 anys, el poble català va votar SI a un altre text: l’Estatut de Catalunya i Esquerra varem votar en contra.
Pensava en aquests fets històrics el passat 18 de juny, fa 4 dies. Ho recordava tot reflexionant sobre el que diria unes hores més tard a la militància d’ERC d’Osona.
Em sentia com que em quedaven poques hores abans de lliurar una batalla i això no m’agradava gens, no m’agraden les lluites. Però també em sentia preparada per defensar-me.
Em presentava a una assemblea per demanar la confiança a la gent del partit per que em deixessin treballar per Catalunya principalment en els temes de salut. Però érem dues persones que demanàvem els vots. Va ser molt difícil per mi ja que em tenia de disputar aquesta confiança amb en Josep Maria Freixanet amb qui ens coneixem des de l’escola de St. Miquel dels Sants. I malgrat tenir molt present la bona feina que ha fet, vaig creure que ja que ell havia estat Diputat durant dues legislatures em podria deixar pas. Al no ser així, ja fa mesos li vaig dir a ell que hauríem de lliurar un lleial duel. Les setmanes varen passar i els meus ànims varen variar i els darrers dies vaig tenir la sensació que tothom em donava per perdedora en aquesta cursa. Haig de confessar que per moments jo també estava convençuda del mateix i tot d’una em passava pel cap que potser si que estava jo sola i que m’estava equivocant i que la meva ingenuïtat de pensar en canviar el món era exagerada. Però tampoc vaig ser capaç de renunciar.
No vaig guanyar, 65 vots per en Frei, 56 per mi i 7 en blanc. No podré ser la Diputada de Sanitat i de Salut Pública d’ERC però no hi va haver enfrontament i crec que les persones presents varen acabar per entendre i acceptar la meva acció, i em vaig sentir tant acompanyada i volguda que sempre més estaré agraïda a aquell munt de persones que estaven al meu costat i a la gent que no milita que també m’ha recolzat.
Si aquests homes i dones creuen en mi hauré de continuar treballant per ells i així ho faré. Moltes gracies un altre cop. Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer! Per Catalunya i el poble català!

CARTA ENVIADA A LA MILITÀNCIA D'OSONA

Benvolguts i benvolgudes,
Us volia informar de la meva candidatura per representar Osona a la llista de ERC per les properes eleccions.
Sóc nascuda a Vic, metgessa psiquiatra de professió i milito a ERC des del 2003. Si vaig entrar a Esquerra va ser per poder aportar quelcom al meu país des del partit en el que confiava. De seguida vaig entrar a la sectorial nacional de sanitat, a col•laborar amb la de benestar social i des del 2004 formo part de l’executiva local de Vic. Durant uns mesos del 2007 a petició de la H. Consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila vaig ser adjunta a la Direcció del ProdeP (Programa per l’atenció a la Dependència), càrrec que vaig haver de deixar després de les eleccions municipals del 2007 ja que les circumstancies del moment em varen dur a ser la portaveu del grup municipal d'ERC a l’Ajuntament de Vic, assumint el càrrec de Tinenta d’Alcalde i presidint l’Àrea d’Afers Socials i Ciutadania.
A primera línia de la política municipal he hagut d’aprendre ràpidament, però malgrat alguns errors que malauradament he comès crec sincerament que podem estar orgullosos de la feina feta. Podem parlar d’un abans i un després de la presència de ERC al govern de la ciutat. Juntament amb en Joan Lopez Carol, com a grup municipal, hem impulsat els valors republicans amb polítiques socials de participació, de cohesió i d’emancipació ciutadana. Però hem intentat no centrar-nos només a Vic, impulsant tant polítiques socials com sanitàries a tota la comarca i donant a Osona el seu protagonisme dins de la Catalunya Central, aconseguint que se situessin a Vic les Delegacions de Governació, Acció Social i Ciutadania i Cultura i obrint la Universitat de Vic al Territori.
Ara voldria continuar donant el millor de mi mateixa per fer de pont entre Osona i el Parlament de Catalunya, voldria ser receptora de les problemàtiques, desitjos i necessitats dels osonencs i osonenques i conjuntament amb vosaltres trobar les millors solucions.
He de confessar però que una de les meves motivacions és la de treballar en els temes sanitaris a nivell nacional. Catalunya té un alt nivell tant de professionals, com de serveis, com de recerca sanitària, el millor de l’Estat Espanyol i a l’alçada dels millors del món. Però ni usuaris ni professionals n’estem del tot satisfets, les llargues llistes d’espera, la saturació d’urgències i consultes, l’endeutament d’hospitals, l’escassa prevenció... fan que la ciutadania no sempre estigui ben atesa. Fins el dia d’avui no tenim cap Diputat/da d’ERC amb l’experiència necessària en el complex món de la salut i els serveis sanitaris. Voldria doncs, recolzant-me en l’equip de persones expertes que tenim a ERC, poder contribuir en la realització del Pacte Nacional de Sanitat que haurem de fer en la propera legislatura.
Independentista i d’esquerres convençuda, vull doncs treballar pel nostre país per posar bases sòlides en l’estat del benestar per aquesta Catalunya Independent que volem construir i perquè Osona hi tingui un paper important.
Per tots aquests motius us voldria demanar el vostre suport i confiança el proper divendres dia 18. Una confiança que vull convertir en esforç i treball per contribuir a construir el país que nosaltres volem. Moltes gràcies a tothom!
Gràcia Ferrer Codinachs
Juny 2010

EL MEU CURRICULUM ENVIAT A LA MILITÀNCIA D'ERC D'OSONA

LLOC DE NAIXEMENT
Vic (Osona)
CÀRREC ACTUAL A ESQUERRA
Vicepresidenta de la Secció Local de Vic
CÀRREC INSTITUCIONAL ACTUAL
Tinenta d’Alcalde a l’Ajuntament de Vic

FORMACIÓ I TRAJECTÒRIA PERSONAL
Llicenciatura de Medicina i cirurgia, Universitat de Barcelona, amb l’especialitat de Psiquiatria, Universitat de Montpeller I. Postgraus en “Salut Pública”, “Assistència Primària en països en via de desenvolupament” i en “Gestió empresarial de centres d’assistència sanitària”. Formació al Clínic i a l’Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu de Barcelona. Estudis de belles arts. Metgessa adjunta a altres hospitals (França, Nova Caledònia) i Professora associada a les Universitats de Vic i del Pacífic Sud, col•laboracions amb les Universitats de Barcelona, de Montpellier I.
Cap de la Unitat de Psiquiatria i Psicologia Clínica, Hospital General de Vic. Professora a “l’Institut de Formation du Personnel Administratif” de Nouméa. Supervisora dels projectes psicopedagògics del “Centre Spécialisé pour la Jeunesse” (centre per menors delinqüents, Nouméa). Secretària de la Xarxa Temàtica Interregional de Drogodependències del Comitè de Treball dels Pirineus (Catalunya, Aragó i Llenguadoc-Rosselló). Adjunta a la direcció del ProdeP (Programa de la Dependència) de la Generalitat de Catalunya. Peritatges judicials i laborals. Consulta mèdica a TERÀPSIA, Vic. Participació en la organització d’ensenyaments, seminaris i congressos, nacionals i internacionals.

TRAJECTÒRIA CÍVICA
Vocal de la junta de la Delegació d’Osona del Col•legi Oficial de Metges de Barcelona. Compromissària del Col•legi de Metges de Barcelona. Membre de l’Associació de Familiars de Malalts Mentals d’Osona, de Osona contra el Càncer, de Yanapi, d’Amnistia Internacional, de l’associació RIA-66 (réseau d’intervenants en alcoologie, Perpinyà).
Presidenta de “l’Association pour la Prévention des Abus d’Alcool” de Nova Caledònia. Vicepresidenta del “Comité de Prévention” del Congrés del Territori de Nova Caledònia.
Membre fundadora de la seccions del Llenguadoc-Rosselló i del Pacífic Sud de “Médecins du Monde” (MDM) i de Metges del Món Espanya, amb projectes “quart món” i treball a Perú, Mali, Romania, Guatemala i Vanuatu.

TRAJECTÒRIA POLÍTICA
Militant d’ERC des del setembre de 2003. Membre de l’executiva nacional de Sanitat de ERC des del febrer de 2004. Membre de l’executiva d’ERC-Vic des de l’octubre de 2004. Presidenta regional de la Catalunya Central de Sanitat, des del maig de 2005. Vicepresidenta d'ERC Vic des de gener 2010.

TRAJECTÒRIA INSTITUCIONAL
Tinenta d’Alcalde de l’Ajuntament de Vic i Presidenta de l’Àrea d’Afers Socials i Ciutadania, amb les Regidories de Dones, Joves, Salut i Cooperació al Desenvolupament. Des de maig 2007.

LA VOLUNTAT DEL POBLE CATALÀ

Fa 10 anys era impensable que 500.000 persones podessin votar dient SÍ a la independència de Catalunya i el reportatge “Adéu Espanya?” hauria estat impossible d’emetre a la televisió. Aquesta setmana s’ha admès a tràmit la Iniciativa Popular de Consulta per la Independència. Avui la possibilitat de tenir un Estat Propi ja ha entrat en l’imaginari col•lectiu dels catalans i catalanes, s’ha normalitzat parlar d’independència i cada vegada més gent està convençuda de que fora d’Espanya viuríem millor
L’Estatut del 30 de setembre de 2005 va ser votat per una àmplia majoria parlamentària i després de estisorades i ribots el va aprovar el poble català i avui encara estem esperant que a Madrid ens diguin si és o no constitucional
Mentrestant des del govern d’esquerres s’han anat construint unes polítiques socials impensables també fins aleshores amb lleis contra la violència envers les dones, de serveis socials, d’educació, d’acollida... i iniciant accions a tot el territori català per millorar la qualitat de vida de la gent, homes, dones, joves, grans, vells, malalts, discapacitats, sols. Posant les bases per la construcció d’una nació lliure, cohesionada i solidària.
Si l’expressió de la voluntat del poble català d’aquell 30 de setembre no interessa a Espanya, potser no podem esperar que els interessi ara la iniciativa popular de referèndum.
Però si arriben centenars de milers de firmes el referèndum es farà. Però preguntem-nos qui hi donarà suport. Ni CIU ni el PSC ho faran. Ho farem la gent d’ERC, com ho hem fet fins ara. Igual que hem estat al costat de totes les consultes que s’han fet en els darrers 9 mesos, igual que ho varen fer Macià i Companys.
Si a Madrid no ens donen permís, no se com ho podran fer per impedir-ho. Si els catalans i les catalanes diem que volem fer un referèndum i Espanya no vol ens ho autoritzarà la Unió Europea i si en aquest referèndum surt una majoria de vots a favor, el Parlament de Catalunya declararà la Independència de l’Estat Català
Mai havíem estat tant a prop de tenir un Estat propi, hem d’aconseguir que politics i ciutadania estiguem d’acord per caminar junts en aquesta direcció i res ens podrà aturar.

El Servei d'Informació i Atenció a les d'Dones Comarcal ja és una realitat

Fa tres anys quan iniciava la meva dedicació a l'Ajuntament de Vic i al visitar per primera vegada els locals del Punt Dona de Vic on s'atenia tant a les dones de Vic com de la comarca d'Osona vaig decidir que una de les meves fites seria ampliar i dignificar aquest servei.

Ràpidament necessitava convèncer l'equip de govern de la ciutat d'aquesta necessitat i es van iniciar els contactes amb la consellera de benestar social del Consell Comarcal (CCO) i amb alcaldes i alcaldesses i regidores d'altres municipis d'Osona.

Ja fa més de dos anys ens varem ajuntar una colla de municipis amb colors polítics diferents per fer accions conjuntes per les dones d'Osona i varem començar a col·laborar Ajuntament de Vic i CCO.

El passat 25 de novembre el VicDones va obrir les seves portes al carrer Mestre Garriga i avui el CCO i Marta Selva, presidenta de l'ICD (Institut Català de les Dones) del Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat han signat el contracte programa que permetrà augmentar l'atenció a les dones d'Osona en els locals del VicDones i als municipis on es necessiti.

El Sercei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD) Comarcal ja és una realitat, ja hem ampliat horaris i serveis des de fa unes setmanes.

Em sento satisfeta i agraïda a tothom que hi ha col·laborat en la seva realització. Semblava un impossible i ho hem aconseguit. Diferents administracions, diferents colors polítics hem superat les diferències per unir forces per un objectiu comú.

Com deia aquest matí Marta Selva: "Estem construint un país lliure amb homes lliures i dones lliures.