Sabem que una de cada 4 persones tindrà al llarg de la seva vida un trastorn mental, i que aquests representen el 9,5 % del total de malalties i discapacitats. El suïcidi es la segona causa de mort en menors de 35 anys en la Unió Europea. La Organització Mundial de la Salut (OMS) ens adverteix que les malalties mentals seran un dels principals problemes de salut en els propers anys i que per l’any 2020 el número de casos de depressió clínica s’haurà duplicat en els països del primer món.
Qui de nosaltres no coneix una persona en el seu entorn, amics , família, veïns o companys de feina… que pateixi o hagi patit un problema de salut mental? Però la gent no parla dels seus trastorns, fa “cosa” i fa vergonya. No és una malaltia acceptada socialment i els psiquiatres som els metges amb més mala fama, “loqueros”, “tu estàs de psiquiatre”.
Els malalts mentals no són ciutadans de segona, però ho semblen, les seves dificultats els impossibiliten a tenir treball i habitatges dignes, estan condemnats a sobreviure amb pensions miserables i depenent sempre de la família o d’alguna institució. Però tenen els mateixos drets i deures que qualsevol ser humà.
El proper dia 10 és celebra el dia mundial de la salut mental per reivindicar aquesta igualtat de drets i lluitar contra la discriminació i la estigmatització. La Federació Catalana de Associacions de Familiars de Malalts Mentals (FECAFAMM) fa accions cada any per sensibilitzar la ciutadania. L’any passat és va fer una festa a Vic, aquest any és a Barcelona. A Osona la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic (FCMPPO) també ha programat una sèrie d’actes durant unes setmanes
Cal que tots i totes prenguem consciència. Queda encara un llarg camí per aconseguir la tolerància i la integració.
Qui de nosaltres no coneix una persona en el seu entorn, amics , família, veïns o companys de feina… que pateixi o hagi patit un problema de salut mental? Però la gent no parla dels seus trastorns, fa “cosa” i fa vergonya. No és una malaltia acceptada socialment i els psiquiatres som els metges amb més mala fama, “loqueros”, “tu estàs de psiquiatre”.
Els malalts mentals no són ciutadans de segona, però ho semblen, les seves dificultats els impossibiliten a tenir treball i habitatges dignes, estan condemnats a sobreviure amb pensions miserables i depenent sempre de la família o d’alguna institució. Però tenen els mateixos drets i deures que qualsevol ser humà.
El proper dia 10 és celebra el dia mundial de la salut mental per reivindicar aquesta igualtat de drets i lluitar contra la discriminació i la estigmatització. La Federació Catalana de Associacions de Familiars de Malalts Mentals (FECAFAMM) fa accions cada any per sensibilitzar la ciutadania. L’any passat és va fer una festa a Vic, aquest any és a Barcelona. A Osona la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic (FCMPPO) també ha programat una sèrie d’actes durant unes setmanes
Cal que tots i totes prenguem consciència. Queda encara un llarg camí per aconseguir la tolerància i la integració.
1 comentaris:
Tu Gràcia sempre defensant les minories amb dificultats, endavant
Publica un comentari