A mi no m'agraden els avions, soc molt llarga i no tinc espai per les cames, però al arribar a un aeroport per agafar un avió sempre tinc la fantàstica sensació d'obrir una porta molt gran.
Ara feia molts anys que no volava sola per anar a treballar en solidaritat i desenvolupament direcció al sud del planeta. Al menys des de que vaig tornar de Nova Caledònia ( foto portada del bloc).
La cooperació és un virus, jo em vaig enganxar l'any 87 a Perú, a Ayacucho i la darrera missió humanitària havia estat a Vanuatu el 96.
En els darrers mesos amb el consell de cooperació i amb la Fabi, hem fet exposicions, cinema, taules rodones, trobades, cursos, jornades... i molt de públic per tot arreu, això vol dir que el tema interessa i el virus se m'ha revifat sol.
Fa unes setmanes varem anar a Somoto, ciutat germana però desconeguda des de Vic. S'hi ha treballat molt durant més de 10 anys, és un lloc bonic i la gent és molt amable. Tenen un geriàtric preciós i una Universitat que acull estudiants de la Uvic. L'índex de pobresa extrema és molt elevat, però també és un dels municipis de Nicaragua que té més agermanaments.
Iniciem el pla director de cooperació de la ciutat de Vic, la reflexió està oberta i també les aportacions: Solidaritat? Desenvolupament? Codesenvolupament? 0,7% o 1%? On? Com triar? Com ha de ser la continuïtat a Somoto?
Si sabés com es fa posaria una enquesta, tindré d'anar a cole de blogs un dia d'aquests.
Continuarà...
0 comentaris:
Publica un comentari