Pressupost 2009

Parlar en públic no és fàcil, fer-ho als plens de l'Ajuntament... davant dels partits socis, de la oposició, de la premsa, dels blocaires, i del públic en general... se't complica més la vida.

La qüestió és no pensar en com serà interpretat el teu discurs, quina serà la frase que es ressaltarà, quin error es magnificarà, quin elogi s'obviarà.

Aquest ple però sembla que hagi estat passat per aigua.

Rellegia ara l'anàlisis del Josep Comajoan en el seu a "A corre cuita" i recordant el seu article de divendres, crec que te raó en algunes coses, però no en totes.

En la meva intervenció vaig intentar ser clara i així com vaig dir que fa un any a la presentació del pressupost 2008 jo estava eufòrica, aquesta vegada la paraula clau era l'ambivalència.

Per una part estic satisfeta del resultat per l'Àrea d'Afers Socials i Ciutadania que presideixo. En primer lloc vull destacar que com a política d'esquerres i feminista que soc, en la elaboració d'aquest pressupost 2009 he prioritzat la defensa de la justícia social en les condicions laborals d'unes quantes dones treballadores de la casa, reivindicació que durava des de feia anys i que fins avui cap polític/a havia escoltat. Destacaria també entre més coses que tornarem a iniciar el treball des d'un Servei Municipal de Salut que havia caigut en el oblit.

Al costat de la satisfacció hi ha però una gran preocupació. Vaig anunciar que davant els temps difícils que s'apropen a gran velocitat tindrem problemes per afrontar les necessitats bàsiques en protecció social, ajuts, beques... Aquí però el tinent d'alcalde Josep Burgaya ens va donar la seva paraula que aquestes partides es revisarien quan fos necessari.

En el ple de la setmana passada també es va parlar de la construcció del nou espai per joves, a la casa del guarda de la farinera. No us sona quants anys fa que es demana? Si les coses van be i res no es torça això serà una realitat.

Fer política és contribuir a que les coses millorin per la ciutadania en general, però des de la meva àrea i amb en Joan Lopez lluitem per les persones que pateixen discriminacions, per origen, sexe, edat o discapacitats.

Potser no passem el temps suficient a fer-ne publicitat i la premsa no sempre ens ajuda. Però no estem a l'ajuntament per fer vots en properes eleccions, ni per atacar a ningú, ni per sortir a les fotos, sinó per sumar esforços i aconseguir que les persones de manera individual i/o col·lectiva millorin la seva qualitat de vida, la seva emancipació i la seva participació en la vida de la ciutat. De moment aquesta és la raó de estar del grup municipal de ERC en el equip de govern de l'Ajuntament de Vic.