els papalagi

"Quan parles a un papalagi del Deu de l'Amor, somriu i posa cara divertida. somriu per la teva estupidesa. Però tant bon punt li ensenyes una peça de metall rodona i brillant o una fulla de tosc paper, llavors els seus ulls s'iluminen i comença a bavejar saliva pels seus llavis. El diner és el seu únic amor, el diner és el seu Deu."......."Els papalagi són pobres a causa de les moltes coses que tenen"....... " Els papalagui estan sempre cavil·lant como cobrir la seva carn de la millor manera possible"....." Viuen com els crustracis amb la seva casa de formigó. .... la seva cabana és tota de pedra, amb pedres per sobre d'ell, al seu voltant i també per sota dels seus peus...."



Aquests són trossos que he traduït del castellà d'un llibre que m'havia apassionat a finals dels 70 en la meva època universitària a Barcelona.

Amb el meu germà Toni vàrem descobrir als quioscs de la rambla "Els Papalagi (Els homes blancs)" Són els discursos de TUAVII de TIAVEA" dirigent tribal samoà després del seu viatge a Europa. a principis del segle 20. No en conservo cap exemplar.

Vàrem ser molts de la nostra quinta que ens vàrem deixar fascinar per aquelles paraules senzilles d'un home del pacific, d'unes illes tropicals que en aquells anys vivien encara sense roba i sense l'estrès i les preocupacions que ja vivíem a Europa, Tuavii de Tiavea havia quedat bocabadat i va tornar al seu país per explicar lo poc feliços que érem la gent de Europa. Adolescents érem i va ser per alguns una referència.
Vàrem saber després que Tuavii de Tiavea era molt dèspota a casa seva, això ens defraudava en el nostre idealisme post68, però continuàvem creient que els seus discursos tenien de ser divulgats i això fèiem. Sembla ser però que tal viatge no va ni tant sols existir i per tant els discursos tampoc. Podria ser que fossin els propis escrits de Erich Sheurmann, que apareix en el llibre com el que va reunir els discursos.
Fa uns dies vaig descobrir una edició diferent i recent d'Els Papalagi , en la portada si afegeix el subtitul: El primer document antiglobalització de la història de la humanitat.
Han passat 90 anys de la seva publicació, els europeus anem de mal en pitjor i al pacific ara ja tothom necessita diners.

------ UN MINUT DE SILENCI PEL PLANETA TERRA ---- -

SALUT MENTAL-PRIORITAT GLOBAL

Sabem que una de cada 4 persones tindrà al llarg de la seva vida un trastorn mental, i que aquests representen el 9,5 % del total de malalties i discapacitats. El suïcidi es la segona causa de mort en menors de 35 anys en la Unió Europea. La Organització Mundial de la Salut (OMS) ens adverteix que les malalties mentals seran un dels principals problemes de salut en els propers anys i que per l’any 2020 el número de casos de depressió clínica s’haurà duplicat en els països del primer món.
Qui de nosaltres no coneix una persona en el seu entorn, amics , família, veïns o companys de feina… que pateixi o hagi patit un problema de salut mental? Però la gent no parla dels seus trastorns, fa “cosa” i fa vergonya. No és una malaltia acceptada socialment i els psiquiatres som els metges amb més mala fama, “loqueros”, “tu estàs de psiquiatre”.
Els malalts mentals no són ciutadans de segona, però ho semblen, les seves dificultats els impossibiliten a tenir treball i habitatges dignes, estan condemnats a sobreviure amb pensions miserables i depenent sempre de la família o d’alguna institució. Però tenen els mateixos drets i deures que qualsevol ser humà.
El proper dia 10 és celebra el dia mundial de la salut mental per reivindicar aquesta igualtat de drets i lluitar contra la discriminació i la estigmatització. La Federació Catalana de Associacions de Familiars de Malalts Mentals (FECAFAMM) fa accions cada any per sensibilitzar la ciutadania. L’any passat és va fer una festa a Vic, aquest any és a Barcelona. A Osona la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic (FCMPPO) també ha programat una sèrie d’actes durant unes setmanes
Cal que tots i totes prenguem consciència. Queda encara un llarg camí per aconseguir la tolerància i la integració.