Festes de Nadal

Nadal, festes, tió, cap d'any, reis... Són dies de trobades familiars, entre amics, de festa.

Diuen que són dies d'alegria, de transmetre la pau i la solidaritat, però poques vegades ens aturem a pensar en aquelles persones que estan soles, malaltes, que no tenen suficients diners per celebrar res ni per comprar cap regal. No pensem en els avis que estan en una residència sense que ningú els vagi a veure, ni en qui està lluny de la família, ni en aquells que la seva única preocupació és sobreviure.

La meva àvia materna em deia sempre que en aquests dies teníem de recordar a aquells que ja no estan entre nosaltres i fer quelcom d'especial per algú que ho necessités.

Vull dedicar uns minuts a pensar en ella, i en el meu germà Toni que ens va deixar fa 8 anys i que trobo molt a faltar. També vull pensar en tota la gent que avui no celebrarà rés.

Encara no sé què faré d'especial ni per qui ho faré, però com cada any tinc de complir la promesa de solidaritat que vaig fer a la meva àvia.

Pressupost 2009

Parlar en públic no és fàcil, fer-ho als plens de l'Ajuntament... davant dels partits socis, de la oposició, de la premsa, dels blocaires, i del públic en general... se't complica més la vida.

La qüestió és no pensar en com serà interpretat el teu discurs, quina serà la frase que es ressaltarà, quin error es magnificarà, quin elogi s'obviarà.

Aquest ple però sembla que hagi estat passat per aigua.

Rellegia ara l'anàlisis del Josep Comajoan en el seu a "A corre cuita" i recordant el seu article de divendres, crec que te raó en algunes coses, però no en totes.

En la meva intervenció vaig intentar ser clara i així com vaig dir que fa un any a la presentació del pressupost 2008 jo estava eufòrica, aquesta vegada la paraula clau era l'ambivalència.

Per una part estic satisfeta del resultat per l'Àrea d'Afers Socials i Ciutadania que presideixo. En primer lloc vull destacar que com a política d'esquerres i feminista que soc, en la elaboració d'aquest pressupost 2009 he prioritzat la defensa de la justícia social en les condicions laborals d'unes quantes dones treballadores de la casa, reivindicació que durava des de feia anys i que fins avui cap polític/a havia escoltat. Destacaria també entre més coses que tornarem a iniciar el treball des d'un Servei Municipal de Salut que havia caigut en el oblit.

Al costat de la satisfacció hi ha però una gran preocupació. Vaig anunciar que davant els temps difícils que s'apropen a gran velocitat tindrem problemes per afrontar les necessitats bàsiques en protecció social, ajuts, beques... Aquí però el tinent d'alcalde Josep Burgaya ens va donar la seva paraula que aquestes partides es revisarien quan fos necessari.

En el ple de la setmana passada també es va parlar de la construcció del nou espai per joves, a la casa del guarda de la farinera. No us sona quants anys fa que es demana? Si les coses van be i res no es torça això serà una realitat.

Fer política és contribuir a que les coses millorin per la ciutadania en general, però des de la meva àrea i amb en Joan Lopez lluitem per les persones que pateixen discriminacions, per origen, sexe, edat o discapacitats.

Potser no passem el temps suficient a fer-ne publicitat i la premsa no sempre ens ajuda. Però no estem a l'ajuntament per fer vots en properes eleccions, ni per atacar a ningú, ni per sortir a les fotos, sinó per sumar esforços i aconseguir que les persones de manera individual i/o col·lectiva millorin la seva qualitat de vida, la seva emancipació i la seva participació en la vida de la ciutat. De moment aquesta és la raó de estar del grup municipal de ERC en el equip de govern de l'Ajuntament de Vic.

Fer oposició

Jo no he estat regidora a la oposició per tant no puc saber quin és el punt de frustració que se sent, però el puc imaginar ja que l’observo i el pateixo.
El Sr Tornafoch d’ICV per exemple, em critica públicament en la premsa escrita per no haver parlat en el darrer ple en una qüestió de dones i salut (la vacuna contra el VPH) fins aquí ho accepto, soc humana i de vegades els meus reflexes em fallen. Però el que em costa d’entendre és que aprofiti això per intentar minimitzar i ridiculitzar la feina que estic fent estand en el equip de govern de l’Ajuntament de Vic.
Li proposaria que parlés de les millores en suport psicològic i legal des del punt dona, del treball per la promoció i emancipació dels joves, del protocol de prevenció del consum de drogues en els centres escolars, dels actes de solidaritat i sensibilització que he organitzat i li reitero la meva invitació a assistir a algun, ja que fins ara no recordo haver-lo vist enlloc. Fa oposició i no dona suport a la gent de la comarca quan ens trobem un diumenge al mati a la plaça de Vic per fer un mandala gegant i unes danses per la pau per simbolitzar d’una manera pacifista la lluita contra la violència de gènere. On era quan 70 persones varen assistir a la inauguració de la exposició i a la taula rodona sobre la cooperació a Bolívia? on era el dia de la jornada de medicina humanitària que va aplegar 250 persones a l’aula magna de la Uvic? on era durant el cicle de cinema solidari?. Aquests són temes que el tindrien d’interessar ja que va ser regidor de cooperació durant uns mesos.
Suposo que deuria estar descansant a casa o de passeig, o escrivint articles amb clau electoralista.
Sr Tornafoch, vares tenir la oportunitat de governar i construir en positiu i no ho vares saber aprofitar. Segur que estar ara a la oposició et deu fer patir molt i per això projectes la teva ràbia contra Altri. Quan ho fas contra mi t’has d’agafar a petits errors humans ja que no pots criticar-me en la meva professionalitat, ni pots posar en dubte la meva honradesa.
I referent a la vacuna del papil·loma, en podem parlar: S’ha de fer abans de haver tingut cap relació sexual, per tant haurem de dir a totes les adolescents que expliquin si son verges o no als seus pares? L’hem de fer gratuïta per totes les nenes? Fins a quina edat? els16? els 20? Com decidim qui paga i qui no paga? Cal medicalitzar tant a la població? (hi ha defensors de la no vacunació) La despesa l’ha d’assumir l’ajuntament quan és competència de la Generalitat?
Un altra tema relacionat amb la salut de les dones: la Generalitat només assumeix les mamografies a partir de 50 anys, quan lo recomanable seria fer-ho a partir dels 40, ho hauríem d’assumir també des de l’ajuntament?
Hi haurien molts temes similars per posar al damunt de la taula... el debat està obert

El Sud

A mi no m'agraden els avions, soc molt llarga i no tinc espai per les cames, però al arribar a un aeroport per agafar un avió sempre tinc la fantàstica sensació d'obrir una porta molt gran.

Ara feia molts anys que no volava sola per anar a treballar en solidaritat i desenvolupament direcció al sud del planeta. Al menys des de que vaig tornar de Nova Caledònia ( foto portada del bloc).

La cooperació és un virus, jo em vaig enganxar l'any 87 a Perú, a Ayacucho i la darrera missió humanitària havia estat a Vanuatu el 96.

En els darrers mesos amb el consell de cooperació i amb la Fabi, hem fet exposicions, cinema, taules rodones, trobades, cursos, jornades... i molt de públic per tot arreu, això vol dir que el tema interessa i el virus se m'ha revifat sol.

Fa unes setmanes varem anar a Somoto, ciutat germana però desconeguda des de Vic. S'hi ha treballat molt durant més de 10 anys, és un lloc bonic i la gent és molt amable. Tenen un geriàtric preciós i una Universitat que acull estudiants de la Uvic. L'índex de pobresa extrema és molt elevat, però també és un dels municipis de Nicaragua que té més agermanaments.

Iniciem el pla director de cooperació de la ciutat de Vic, la reflexió està oberta i també les aportacions: Solidaritat? Desenvolupament? Codesenvolupament? 0,7% o 1%? On? Com triar? Com ha de ser la continuïtat a Somoto?

Si sabés com es fa posaria una enquesta, tindré d'anar a cole de blogs un dia d'aquests.

Continuarà...