
Hola diari públic, no escrivia des de fa setmanes però avui tinc un tema especial i un dia especial, el 8 de març, dia internacional de les dones.
Un any més dones i homes ens reunim per reivindicar la igualtat de oportunitats entre les unes i els altres. Enguany a Vic hem fet el primer dinar de dones a la ciutat de Vic. Ha estat una bona experiència, el menjador a tope i les dones van marxar engrescades i el dies de preparació i el mateix dia, m’han permès conèixer de primera mà el discurs de diferents persones. Algun home que ironitza i li irrita que les dones vulguem parlar de temes de dones entre nosaltres, forces polítiques justificant en públic que la debilitat de les víctimes és la causa de violència envers les dones (dit per una dona), d’altres dient que les dones tenien que ser sobretot el puntal de la família tot menystenint la llei de paritat. D’altres que neguen rotundament la real discriminació.
La realitat és però que les dones continuem pensant que encara necessitem celebrar un dia a l’any de lluita activa pels principis republicans aplicats al gènere. I a Vic encara més, la ciutat que m’ha vist créixer, de la qual me’n vaig allunyar 20.000 Km durant anys continua sent igual de “carca” que quant en vaig fugir. Vaig marxar-ne molt jove perquè la boira i la vida de la “Laura” no em convencia com a futur.
Un any més dones i homes ens reunim per reivindicar la igualtat de oportunitats entre les unes i els altres. Enguany a Vic hem fet el primer dinar de dones a la ciutat de Vic. Ha estat una bona experiència, el menjador a tope i les dones van marxar engrescades i el dies de preparació i el mateix dia, m’han permès conèixer de primera mà el discurs de diferents persones. Algun home que ironitza i li irrita que les dones vulguem parlar de temes de dones entre nosaltres, forces polítiques justificant en públic que la debilitat de les víctimes és la causa de violència envers les dones (dit per una dona), d’altres dient que les dones tenien que ser sobretot el puntal de la família tot menystenint la llei de paritat. D’altres que neguen rotundament la real discriminació.
La realitat és però que les dones continuem pensant que encara necessitem celebrar un dia a l’any de lluita activa pels principis republicans aplicats al gènere. I a Vic encara més, la ciutat que m’ha vist créixer, de la qual me’n vaig allunyar 20.000 Km durant anys continua sent igual de “carca” que quant en vaig fugir. Vaig marxar-ne molt jove perquè la boira i la vida de la “Laura” no em convencia com a futur.
Hem de pensar que les coses poden canviar, hem passat d'una inexistent regidoria de dones a la primera assemblea de 180 dones de 16 o 85 anys amb desitjos d’elaborar projectes. La meva missió com regidora i tinenta d’alcalde feminista i d'esquerres és fer accions com aquesta amb l’objectiu de contribuir a un canvi real en la ciutadania vigatana. Potser la ciutat de sants i de monges podra obrir-se en la Igualtat amb majúscules i no solsament per les dones, sinó també per les persones discriminades per raons de orientació sexual, origen, edat...
1 comentaris:
Molt ben dit!
Una bona idea la del dinar de dones!
Cal reivindicar amb força la igualtat i des de la política cal que se'n parli i se'n vegi la disposició de treballar per aconseguir-la.
Publica un comentari