Tarda de primavera

Està plovent, pensavem que el bon temps ja havia arribat però obviavem que la primavera te això, sol i aigua i fret alternant continuament, donant-nos esperances de platja i portar-nos a lo real amb l'alegria amb què cal acollir la pluja.

Avui estic melancòlica, que no trista, més aviat amb un punt de taciturnitat. Deu ser el que diuen que et passa després d'uns dies de tensió. Fa 3 setmanes el dinar de dones a la ciutat de sants i de monjes, el divendres de després l'acte al temple romà, i el passat dimecres a una taula amb el ballana, el raul presseguer i el puigcercós.

Entretant sembla ser que hi ha qui s'enfada amb mi, però només per raons polítiques, de quota, de perfil i de vots. Alguns atacan suaument, d'altres ho fan públicament injuriant o difamant.

En realitat a mi no m'agrada la política, no soc de l'estil a contestar quan se'm neguen les meves acctuacions professionals. Per exemple, hi ha que posa en entredit el meu bon nom en la defensa del lliure abortament. Si no recordo malament una de les primeres accions per la lliure elecció sobre el pròpi cos de les dones va ser a finals dels 70, des de llavors no he aturat la meva acció. En aquests moments estic treballant amb la sectorial de salut i la secretaria de la dona (ERC) per donar suport i arguments als companys de madrid davant el debat que s'està, iniciant al congrés dels diputats.

Entenc també que ICV en vulgui presentar una moció i entenc també que Unió no en vulgui parlar en un ple.

La meva posició està clara, hauria donat suport a una moció a favor del lliure abortament, però no amb el que escriu ICV, caldria fer-ne una altra redacció, però l'alcalde te la potestat de decidir si les mocions que toquen temes que depassen la ciutat s'inclouen o no en el ordre del dia.

També sembla que m'ha tocat el rebre amb el tema aeroport, em vaig declarar a favor d'un aeroport a Osona, potser sempre vais deiar clar que era un tema personal, a la que estic a prop d'un avió em sento millor i crec sincèrament que hauria set sumar pel territori, però també entenc la posició dels que l'haurien de patir al costat de casa.

Tot això però no m'ha de treure el son.

LA SETMANA QUE VE MERCAT DEL RAM.... HI HAN RUMORS DE QUE NO ES PODRÀ FER LA CANTATA A L'SNACK... DIUEN PROBLEMES DE SEGURETAT... UFFFFFF

Vic en femeni

Hola diari públic, no escrivia des de fa setmanes però avui tinc un tema especial i un dia especial, el 8 de març, dia internacional de les dones.
Un any més dones i homes ens reunim per reivindicar la igualtat de oportunitats entre les unes i els altres. Enguany a Vic hem fet el primer dinar de dones a la ciutat de Vic. Ha estat una bona experiència, el menjador a tope i les dones van marxar engrescades i el dies de preparació i el mateix dia, m’han permès conèixer de primera mà el discurs de diferents persones. Algun home que ironitza i li irrita que les dones vulguem parlar de temes de dones entre nosaltres, forces polítiques justificant en públic que la debilitat de les víctimes és la causa de violència envers les dones (dit per una dona), d’altres dient que les dones tenien que ser sobretot el puntal de la família tot menystenint la llei de paritat. D’altres que neguen rotundament la real discriminació.
La realitat és però que les dones continuem pensant que encara necessitem celebrar un dia a l’any de lluita activa pels principis republicans aplicats al gènere. I a Vic encara més, la ciutat que m’ha vist créixer, de la qual me’n vaig allunyar 20.000 Km durant anys continua sent igual de “carca” que quant en vaig fugir. Vaig marxar-ne molt jove perquè la boira i la vida de la “Laura” no em convencia com a futur.

Hem de pensar que les coses poden canviar, hem passat d'una inexistent regidoria de dones a la primera assemblea de 180 dones de 16 o 85 anys amb desitjos d’elaborar projectes. La meva missió com regidora i tinenta d’alcalde feminista i d'esquerres és fer accions com aquesta amb l’objectiu de contribuir a un canvi real en la ciutadania vigatana. Potser la ciutat de sants i de monges podra obrir-se en la Igualtat amb majúscules i no solsament per les dones, sinó també per les persones discriminades per raons de orientació sexual, origen, edat...