El bloc de Gràcia Ferrer i Codinachs

La síndrome de la dona maltractada

2011-12-02T13:48:00.002+01:00

En aquests dies postelectorals la premsa ens parla sobretot de política i dels polítics, per això per recordar el Dia Internacional de la No violència vers les dones aquest any no parlaré de política, sinó d’aspectes mèdics i sobretot de les conseqüències psicològiques del maltractament

Com tothom pot imaginar la violència en una parella provoca greus conseqüències per a les víctimes però també a la família, en especial als fills i a la societat. Em centraré però en què li passa a les dones.

Sovint és barregen els diferents tipus de violència, la física, l’emocional, la social, l’econòmica, l’abús sexual... i les seves conseqüències també estan barrejades i es poden observar tant alteracions físiques com psicològiques. Hi han estudis que demostren que una agressió emocional pot produir trastorns físics (mal de cap, trastorns alimentaris, dolor muscular, problemes gastrointestinals…).

Les dones que pateixen un maltractament se senten rebutjades, ridiculitzades, indefenses, insultades, menyspreades. I malgrat saber que l’agressió és intencionada, amb desig de fer mal per part de l’agressor, a l’inici el justifiquen i inclòs es poden sentir culpables de provocar la violència i senten por a la pèrdua de la parella, a que ell les deixi.

La pròpia autoestima va minvant cada vegada més, es reviuen amb terror les experiències passades, amb records obsessius, s’instal·la una ansietat major amb símptomes depressius, desesperança, tristesa, pèrdua de confiança, apatia, cansament, absència de motivació, pessimisme, mal humor, dificultats de concentració, pèrdua del desig sexual, insomni , malestar general i una vergonya i un aïllament social que van creixent cada vegada més.

Com ja he dit, a l’inici la dona minimitza els problemes i creu que l’home canviarà i que no hi hauran més agressions, per això és perpetuen i duren tant aquestes situacions, els trastorns psicològics augmenten la inseguretat i la dona és veu incapaç de prendre una decisió.

La dona se sent tonta, boja, no veu solució al seu problema, l’amaga i pot arribar a sentir el desig de suïcidar-se com a única sortida al seu dolor.

Cal que la dona demani ajuda, a la família, als serveis mèdics o socials, als serveis d’atenció a les dones. Tinguem-ho clar, la majoria de vegades ella sola no pot reaccionar.

En aquest sentit la Llei catalana de 25 d’abril de 2008 sobre el dret de les dones a eradicar la violència masclista recull l’obligació dels poders públics de desenvolupar les accions necessàries per a detectar i identificar les situacions

de risc, i també per a intervenir per mitjà dels protocols específics d’actuació. En aquest àmbit de la detecció, la Llei OBLIGA totes les persones professionals, especialment les de la salut, dels serveis socials i de l’educació, a intervenir quan tinguin coneixement d’una situació de risc o d’una evidència fonamentada de violència masclista.

Us recordo el contacte del VicDones i del Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) d’Osona: 937027284

No podem callar, si patim una violència demanem ajuda i si ho sospitem d’algú del nostre entorn actuem i no tanquem els ull i les orelles.

Publicat al 9Nou el 28 de novembre de 2011

COOPEREM?

2010-11-07T18:45:00.006+01:00

.Treballar per a si mateixa o per la família… potser també pel veïnat, és quelcom que fem de manera natural i creiem que és convenient i normal fer-ho. Tanmateix, hi ha persones, entitats o institucions que van més enllà i que senten la necessitat de donar una part del seu temps a intercanviar coneixements i a establir relacions amb persones d’altres continents amb el convenciment que això és també quelcom natural i convenient. Cooperació, desenvolupament, humanitari, caritat, generositat...?. Les Nacions Unides ens obliga a donar un 0,7% a accions d’ajuda a Països amb necessitats especials. A Vic tenim un Consell de la Cooperació molt actiu que ens assessora, un Pla Director (que es va aprovar amb 17 vots a favor i 4 en contra) i un Pla Anual que ens marquen les directrius a seguir. Rebem subvencions i utilitzem el 0,7 % . Potser a algú li semblarà poc i a d’altres massa . En el marc de la crisi econòmica i de les necessitats pròpies , sembla ser que hi ha gent que no està gens d’acord en que s’inverteixin esforços i diners en aquests països allunyats. Aquí, al nostre voltant, hi ha necessitats i alguns casos de misèria, però malgrat que els recursos son limitats, tenim uns serveis socials eficaços que ajuden a pal·liar aquestes situacions. Però quan vas a l’Àfrica o a altres zones del sud del planeta, t’adones que la misèria és el que envolta la majoria de persones i a més tenen les dificultats afegides que genera el camí d’assolir una democràcia. Al llarg de 12 anys, la ciutat de Vic, juntament amb altres Ajuntaments europeus, ha contribuït a millorar la ciutat de Somoto a Nicaragua i la vida de la seva gent. Actualment, la misèria ja no és quelcom majoritari, però encara existeix en quantitats molt elevades. Somoto és una ciutat democràtica que està avançant per si sola malgrat la complexitat d’un país com Nicaragua. Paral·lelament, l’any passat es va decidir iniciar un projecte en un país africà d’on provenen una gran part dels nous vigatans i vigatanes: el Senegal. La actuació de la ciutat de Vic es durà a terme al sud de Senegal (entre Gàmbia i Guinea Abisau), a la Regió de la Casamance. Què hi farem?. Doncs començarem amb la construcció d’una escola. La que tenen actualment és de fusta i de palla i s’ha de reconstruir cada any a causa del vent i de la pluja. A més, durant el curs s’ha d’anar reparant amb freqüència. Tot plegat costarà uns 35000 €. És poc o és molt? Vic no es pot permetre això? De veritat som tant poc solidaris? No m’ho crec. Establir relacions amb el Senegal no sols beneficiarà la comunitat de Mangagoulak i el poble de Diatok, sinó que la gent de Vic de tota la vida i el nostre jovent, també aprendrem i ens en beneficiarem. En el marc d’una cooperació bilateral, a principis de l’any vinent un parell d’estudiants de l’escola d’art de Vic podran anar a Dakar per fer una estada en l’Escola d’art d’allà, com a premi del concurs de disseny d’individuals de taula. Trobareu aquest disseny en els individuals de sobretaula que utilitzaran uns quants bars i restaurants de Vic. Altres institucions vigatanes (Universitat de Vic, Escola d’art i superior de disseny, Consorci Hospitalari de Vic, Escola de formació d’adults Martí Pol...) també estan interessades en iniciar intercanvis de coneixement i de persones amb les seves homologues de Ziguinchor, capital de la Casamance. Els contactes establerts en el viatge de fa uns dies ens va permetre copsar possibilitats formadores i de creixement per ambdues parts i iniciar vincles que es transformaran ben aviat en intercanvis reals i profitosos. Curiosament, l’emigració de la Casamance cap a l’estat espanyol es fa cap a Catalunya. Això no és una mera coincidència: colonitzada per portuguesos i francesos, que es varen dedicar al tràfic d’esclaus, aquesta regió va ser annexada al Senegal en contra de la voluntat dels seus habitants, els dioles. Des del moment de l’annexió, els dioles, que tenen una llengua i una cultura pròpies, demanen la seva autonomia del centralisme de Dakar i hi existeix un veritable moviment independentista. En les darreres dècades hi han hagut conflictes bèl·lics rebels reclamant llibertat però, actualment la gent està demanant i construint la pau i la democràcia.
Tampoc em crec que no tinguem ganes de saber qui són o com viuen totes aquestes persones senegaleses que estan al nostre costat aquí, que són els nostres nous veïns i veïnes. La generositat i la curiositat envers els altres ens fa millors persones i enriqueix la nostra visió del món. La xenofòbia, el racisme, la por del que és diferent i l’egoisme no ens aportarà res de positiu.

18 de juny de 2010

2010-06-23T19:34:00.006+02:00

El 18 de juny de 1940 el general De Gaulle va fer una crida des de les ones de la BBC de Londres estant exiliat per demanar al poble francès que no es rendís davant els nazis, el seu discurs es va convertir en el text que va fer néixer la resistència francesa. Un altre 18 de juny, fa 4 anys, el poble català va votar SI a un altre text: l’Estatut de Catalunya i Esquerra varem votar en contra.
Pensava en aquests fets històrics el passat 18 de juny, fa 4 dies. Ho recordava tot reflexionant sobre el que diria unes hores més tard a la militància d’ERC d’Osona.
Em sentia com que em quedaven poques hores abans de lliurar una batalla i això no m’agradava gens, no m’agraden les lluites. Però també em sentia preparada per defensar-me.
Em presentava a una assemblea per demanar la confiança a la gent del partit per que em deixessin treballar per Catalunya principalment en els temes de salut. Però érem dues persones que demanàvem els vots. Va ser molt difícil per mi ja que em tenia de disputar aquesta confiança amb en Josep Maria Freixanet amb qui ens coneixem des de l’escola de St. Miquel dels Sants. I malgrat tenir molt present la bona feina que ha fet, vaig creure que ja que ell havia estat Diputat durant dues legislatures em podria deixar pas. Al no ser així, ja fa mesos li vaig dir a ell que hauríem de lliurar un lleial duel. Les setmanes varen passar i els meus ànims varen variar i els darrers dies vaig tenir la sensació que tothom em donava per perdedora en aquesta cursa. Haig de confessar que per moments jo també estava convençuda del mateix i tot d’una em passava pel cap que potser si que estava jo sola i que m’estava equivocant i que la meva ingenuïtat de pensar en canviar el món era exagerada. Però tampoc vaig ser capaç de renunciar.
No vaig guanyar, 65 vots per en Frei, 56 per mi i 7 en blanc. No podré ser la Diputada de Sanitat i de Salut Pública d’ERC però no hi va haver enfrontament i crec que les persones presents varen acabar per entendre i acceptar la meva acció, i em vaig sentir tant acompanyada i volguda que sempre més estaré agraïda a aquell munt de persones que estaven al meu costat i a la gent que no milita que també m’ha recolzat.
Si aquests homes i dones creuen en mi hauré de continuar treballant per ells i així ho faré. Moltes gracies un altre cop. Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer! Per Catalunya i el poble català!

CARTA ENVIADA A LA MILITÀNCIA D'OSONA

2010-06-17T12:45:00.003+02:00

Benvolguts i benvolgudes,
Us volia informar de la meva candidatura per representar Osona a la llista de ERC per les properes eleccions.
Sóc nascuda a Vic, metgessa psiquiatra de professió i milito a ERC des del 2003. Si vaig entrar a Esquerra va ser per poder aportar quelcom al meu país des del partit en el que confiava. De seguida vaig entrar a la sectorial nacional de sanitat, a col•laborar amb la de benestar social i des del 2004 formo part de l’executiva local de Vic. Durant uns mesos del 2007 a petició de la H. Consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila vaig ser adjunta a la Direcció del ProdeP (Programa per l’atenció a la Dependència), càrrec que vaig haver de deixar després de les eleccions municipals del 2007 ja que les circumstancies del moment em varen dur a ser la portaveu del grup municipal d'ERC a l’Ajuntament de Vic, assumint el càrrec de Tinenta d’Alcalde i presidint l’Àrea d’Afers Socials i Ciutadania.
A primera línia de la política municipal he hagut d’aprendre ràpidament, però malgrat alguns errors que malauradament he comès crec sincerament que podem estar orgullosos de la feina feta. Podem parlar d’un abans i un després de la presència de ERC al govern de la ciutat. Juntament amb en Joan Lopez Carol, com a grup municipal, hem impulsat els valors republicans amb polítiques socials de participació, de cohesió i d’emancipació ciutadana. Però hem intentat no centrar-nos només a Vic, impulsant tant polítiques socials com sanitàries a tota la comarca i donant a Osona el seu protagonisme dins de la Catalunya Central, aconseguint que se situessin a Vic les Delegacions de Governació, Acció Social i Ciutadania i Cultura i obrint la Universitat de Vic al Territori.
Ara voldria continuar donant el millor de mi mateixa per fer de pont entre Osona i el Parlament de Catalunya, voldria ser receptora de les problemàtiques, desitjos i necessitats dels osonencs i osonenques i conjuntament amb vosaltres trobar les millors solucions.
He de confessar però que una de les meves motivacions és la de treballar en els temes sanitaris a nivell nacional. Catalunya té un alt nivell tant de professionals, com de serveis, com de recerca sanitària, el millor de l’Estat Espanyol i a l’alçada dels millors del món. Però ni usuaris ni professionals n’estem del tot satisfets, les llargues llistes d’espera, la saturació d’urgències i consultes, l’endeutament d’hospitals, l’escassa prevenció... fan que la ciutadania no sempre estigui ben atesa. Fins el dia d’avui no tenim cap Diputat/da d’ERC amb l’experiència necessària en el complex món de la salut i els serveis sanitaris. Voldria doncs, recolzant-me en l’equip de persones expertes que tenim a ERC, poder contribuir en la realització del Pacte Nacional de Sanitat que haurem de fer en la propera legislatura.
Independentista i d’esquerres convençuda, vull doncs treballar pel nostre país per posar bases sòlides en l’estat del benestar per aquesta Catalunya Independent que volem construir i perquè Osona hi tingui un paper important.
Per tots aquests motius us voldria demanar el vostre suport i confiança el proper divendres dia 18. Una confiança que vull convertir en esforç i treball per contribuir a construir el país que nosaltres volem. Moltes gràcies a tothom!
Gràcia Ferrer Codinachs
Juny 2010

EL MEU CURRICULUM ENVIAT A LA MILITÀNCIA D'ERC D'OSONA

2010-06-17T12:40:00.004+02:00

LLOC DE NAIXEMENT
Vic (Osona)
CÀRREC ACTUAL A ESQUERRA
Vicepresidenta de la Secció Local de Vic
CÀRREC INSTITUCIONAL ACTUAL
Tinenta d’Alcalde a l’Ajuntament de Vic

FORMACIÓ I TRAJECTÒRIA PERSONAL
Llicenciatura de Medicina i cirurgia, Universitat de Barcelona, amb l’especialitat de Psiquiatria, Universitat de Montpeller I. Postgraus en “Salut Pública”, “Assistència Primària en països en via de desenvolupament” i en “Gestió empresarial de centres d’assistència sanitària”. Formació al Clínic i a l’Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu de Barcelona. Estudis de belles arts. Metgessa adjunta a altres hospitals (França, Nova Caledònia) i Professora associada a les Universitats de Vic i del Pacífic Sud, col•laboracions amb les Universitats de Barcelona, de Montpellier I.
Cap de la Unitat de Psiquiatria i Psicologia Clínica, Hospital General de Vic. Professora a “l’Institut de Formation du Personnel Administratif” de Nouméa. Supervisora dels projectes psicopedagògics del “Centre Spécialisé pour la Jeunesse” (centre per menors delinqüents, Nouméa). Secretària de la Xarxa Temàtica Interregional de Drogodependències del Comitè de Treball dels Pirineus (Catalunya, Aragó i Llenguadoc-Rosselló). Adjunta a la direcció del ProdeP (Programa de la Dependència) de la Generalitat de Catalunya. Peritatges judicials i laborals. Consulta mèdica a TERÀPSIA, Vic. Participació en la organització d’ensenyaments, seminaris i congressos, nacionals i internacionals.

TRAJECTÒRIA CÍVICA
Vocal de la junta de la Delegació d’Osona del Col•legi Oficial de Metges de Barcelona. Compromissària del Col•legi de Metges de Barcelona. Membre de l’Associació de Familiars de Malalts Mentals d’Osona, de Osona contra el Càncer, de Yanapi, d’Amnistia Internacional, de l’associació RIA-66 (réseau d’intervenants en alcoologie, Perpinyà).
Presidenta de “l’Association pour la Prévention des Abus d’Alcool” de Nova Caledònia. Vicepresidenta del “Comité de Prévention” del Congrés del Territori de Nova Caledònia.
Membre fundadora de la seccions del Llenguadoc-Rosselló i del Pacífic Sud de “Médecins du Monde” (MDM) i de Metges del Món Espanya, amb projectes “quart món” i treball a Perú, Mali, Romania, Guatemala i Vanuatu.

TRAJECTÒRIA POLÍTICA
Militant d’ERC des del setembre de 2003. Membre de l’executiva nacional de Sanitat de ERC des del febrer de 2004. Membre de l’executiva d’ERC-Vic des de l’octubre de 2004. Presidenta regional de la Catalunya Central de Sanitat, des del maig de 2005. Vicepresidenta d'ERC Vic des de gener 2010.

TRAJECTÒRIA INSTITUCIONAL
Tinenta d’Alcalde de l’Ajuntament de Vic i Presidenta de l’Àrea d’Afers Socials i Ciutadania, amb les Regidories de Dones, Joves, Salut i Cooperació al Desenvolupament. Des de maig 2007.

LA VOLUNTAT DEL POBLE CATALÀ

2010-06-13T18:37:00.007+02:00

Fa 10 anys era impensable que 500.000 persones podessin votar dient SÍ a la independència de Catalunya i el reportatge “Adéu Espanya?” hauria estat impossible d’emetre a la televisió. Aquesta setmana s’ha admès a tràmit la Iniciativa Popular de Consulta per la Independència. Avui la possibilitat de tenir un Estat Propi ja ha entrat en l’imaginari col•lectiu dels catalans i catalanes, s’ha normalitzat parlar d’independència i cada vegada més gent està convençuda de que fora d’Espanya viuríem millor
L’Estatut del 30 de setembre de 2005 va ser votat per una àmplia majoria parlamentària i després de estisorades i ribots el va aprovar el poble català i avui encara estem esperant que a Madrid ens diguin si és o no constitucional
Mentrestant des del govern d’esquerres s’han anat construint unes polítiques socials impensables també fins aleshores amb lleis contra la violència envers les dones, de serveis socials, d’educació, d’acollida... i iniciant accions a tot el territori català per millorar la qualitat de vida de la gent, homes, dones, joves, grans, vells, malalts, discapacitats, sols. Posant les bases per la construcció d’una nació lliure, cohesionada i solidària.
Si l’expressió de la voluntat del poble català d’aquell 30 de setembre no interessa a Espanya, potser no podem esperar que els interessi ara la iniciativa popular de referèndum.
Però si arriben centenars de milers de firmes el referèndum es farà. Però preguntem-nos qui hi donarà suport. Ni CIU ni el PSC ho faran. Ho farem la gent d’ERC, com ho hem fet fins ara. Igual que hem estat al costat de totes les consultes que s’han fet en els darrers 9 mesos, igual que ho varen fer Macià i Companys.
Si a Madrid no ens donen permís, no se com ho podran fer per impedir-ho. Si els catalans i les catalanes diem que volem fer un referèndum i Espanya no vol ens ho autoritzarà la Unió Europea i si en aquest referèndum surt una majoria de vots a favor, el Parlament de Catalunya declararà la Independència de l’Estat Català
Mai havíem estat tant a prop de tenir un Estat propi, hem d’aconseguir que politics i ciutadania estiguem d’acord per caminar junts en aquesta direcció i res ens podrà aturar.

El Servei d'Informació i Atenció a les d'Dones Comarcal ja és una realitat

2010-06-05T00:02:00.005+02:00

Fa tres anys quan iniciava la meva dedicació a l'Ajuntament de Vic i al visitar per primera vegada els locals del Punt Dona de Vic on s'atenia tant a les dones de Vic com de la comarca d'Osona vaig decidir que una de les meves fites seria ampliar i dignificar aquest servei.

Ràpidament necessitava convèncer l'equip de govern de la ciutat d'aquesta necessitat i es van iniciar els contactes amb la consellera de benestar social del Consell Comarcal (CCO) i amb alcaldes i alcaldesses i regidores d'altres municipis d'Osona.

Ja fa més de dos anys ens varem ajuntar una colla de municipis amb colors polítics diferents per fer accions conjuntes per les dones d'Osona i varem començar a col·laborar Ajuntament de Vic i CCO.

El passat 25 de novembre el VicDones va obrir les seves portes al carrer Mestre Garriga i avui el CCO i Marta Selva, presidenta de l'ICD (Institut Català de les Dones) del Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat han signat el contracte programa que permetrà augmentar l'atenció a les dones d'Osona en els locals del VicDones i als municipis on es necessiti.

El Sercei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD) Comarcal ja és una realitat, ja hem ampliat horaris i serveis des de fa unes setmanes.

Em sento satisfeta i agraïda a tothom que hi ha col·laborat en la seva realització. Semblava un impossible i ho hem aconseguit. Diferents administracions, diferents colors polítics hem superat les diferències per unir forces per un objectiu comú.

Com deia aquest matí Marta Selva: "Estem construint un país lliure amb homes lliures i dones lliures.

Va ser un gran dia

2010-05-16T18:12:00.011+02:00

Ahir va ser un gran dia, per varis motius. Més d'un centenar d'entitats es varen ajuntar a la Mostra d'Entitats i Músiques i fira del começ just de Vic, al Prat

De tots orígens, moguts per diferents interessos amb multitud de colors i músiques i molta gent passejant, visitant. Hi va haver intercanvi, noves coneixences, relació... Va ser una festa. I ho hem d'agrair a les regidories d'Esquerra de Vic i als equips que ens ajuden, és una de les dèries d'en Joan Lopez, són passos cap a la seva idea del nou vigatanisme. En tres anys s'ha passat de la presència de 40 entitats a més de 100.

A les 12 vaig anar a celebrar la proclamació pública de l'Isaac Peraire com a candidat a l'alcaldia de Prats de Lluçanès. Això és una bona noticia a mitges ja que a mi mhagués agradat que anés a les llistes de ERC per Vic, hauria pogut estar el millor dels regidors de joves de la ciutat, ho està demostrant amb la feina que està fent com a tècnic de joventut. però aíxí ho ha decidit ell i la militància de Prats i me'n alegro perquè penso que pot ser un bon alcalde.

A la tarda David Minoves va poder saludar entre altres les entitats de cooperació i de colectius nouvinguts i ens va aconsellar en els nostres projectes de codesenvolupament i va informar de les formacions, ajudes i projectes que s'estan fent des de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. L'Anna Simó també es va passejar per la Mostra i va poder comprobar que la feina que ella va fer va fer quan era Consellera no s'havia oblidat a Osona.

La gent de Esquerra des dels pobles i ciutats o des de la Generalitat estem treballant de valent pels valors republicans i per la construcció del país, qui ens coneix ho sap!

LA TORRATXA I ALTRES JOVES DE VIC

2009-10-10T13:42:00.001+02:00

Article publicat al 9Nou del passat 2 d'octubre en resposta a un escrit de la setmana anterior signat pel centre social autogestional la torratxa

La Regidoria de Joves va crear fa uns mesos la 'marca' VicJove que engloba tots els serveis destinats al jovent de la ciutat. Una marca que ha unificat els serveis, els ha acostat a aquest sector de població i els ha potenciat. En 6 mesos una pàgina web amb 15.000 visites, un compte al facebook amb més de 1.100 amics/amigues, un al my space amb més de 600 i un nou carnet VicJove que ja compte amb 750 apuntats. Cursos de formació ocupacional, espais d’informació i de suport, treball a les escoles i instituts, la borsa d'habitatge jove, programacions culturals, teatre, dansa, música, activitats esportives, jornades com la del Pollastre Jove de la setmana de la Ciutadania, la tarda de salut jove, la col·laboració amb diferents associacions i amb les activitats organitzades per elles, taules de participació, la ràdio jove, etc. I disponibilitat absoluta per la recepció de demandes, amb reunions i trobades individuals, amb grups i entitats. El meu ferm compromís en aconseguir un espai d'ús per a joves i entitats juvenils a la ciutat hi és des del primer dia. En pocs mesos el que ha estat fins ara el Punt Jove es traslladarà a la “casa del guarda” de la Farinera, on ja es disposarà d’uns espais polivalents, i també es fan gestions per obtenir un altre espai més gran amb capacitat per fer trobades, concerts, teatre, exposicions, cursos… Però encara no el tenim i la tasca no és gens senzilla, per qüestions de finançament i perquè xoca amb els interessos d'altres. Aquest compromís es contempla al Pla Local de Joves aprovat l’any passat per TOTS els grups polítics que formem el Consistori de l'Ajuntament. Un Pla que està penjat a la web, a la disposició de tothom, que se sotmet a control i en el qual a banda d'aquesta acció, hi ha 135 accions més que l'equip que formem la Regidoria de Joves treballa dia rere dia per fer-les realitat.
El Centre Social Autogestionat (CSA) la Torratxa és una entitat més entre les moltes que hi ha a Vic formada per gent jove.
En un escrit en aquest periòdic es queixaven de la gestió de l’Ajuntament envers el seu col·lectiu. És cert que els afectats en actuacions de l’ajuntament (urbanístiques, culturals o del tipus que siguin) han de ser els primers en tenir la informació, però suposo que els propietaris dels espais del CSA la Torratxa en deuen estar assabentats. El CSA és el llogater que sap des del primer dia que la finca estava afectada i que seria derruïda per fer-ne habitatges o equipaments.
Voldria però felicitar les iniciatives que s’endeguen des del CSA La Torratxa. Una empenta que s’ha de reconèixer i de valorar, és la demostració que el jovent és capaç d’organitzar-se i ser molt actiu. Des de l'Ajuntament, la Regidoria de Joves i el personal que la formem, SEMPRE hem atès, escoltat i ajudat (també amb suport econòmic) al CSA, i en canvi en el escrit de la setmana passada i de manera anònima (cap persona el signa) s’apunta que "el govern de la ciutat no s'ha interessat mai", quan se sap perfectament que tant jo com tot l’equip hem estat a la seva disposició sempre que ho han necessitat i hem participat d'actes organitzats al centre en moltes ocasions. També cal dir que el Sr Alcalde els ha manifestat el seu suport i no oblidem tampoc l’ajuda que tenen des de la Regidoria de Cultura, sense la qual no es podria organitzar la festa major jove.
L'esperit crític és innat als joves. La gent jove ha de ser activa, crítica, compromesa i vinculada a la ciutat i a la seva gent. Però l’article tergiversa la realitat i el seu interès no va més enllà de buscar l'enfrontament enlloc del diàleg que tant reclama. Si és així, a mi no m'hi trobaran perquè el meu tarannà és construir enlloc d'enfrontar i no acceptarem uns atacs que semblen formar part d’una campanya política per desinformar la ciutadania i menystenir la feina feta des de l’AjuntamentLa Regidoria de Joves i jo mateixa seguirem treballant per a TOTA la gent jove de la ciutat com ho hem fet fins ara. Les crítiques i aportacions seran sempre benvingudes per aconseguir l’emancipació dels nois i les noies i per construir plegats una ciutat millor, més participativa i més cohesionada socialment.

Això ja no es pot aturar

2009-09-13T19:31:00.005+02:00

Estic emocionada, avui el petit municipi d'Arenys de Munt i la seva riera ens han fet viure un dia d'esperança.

Dos cants dels segadors m'han emocionat. Al mati davant l'Ajuntament i després a migdia la tercera estrofa del cant, dirigit al grupet de falangistes aïllats i rodejats com si estiquessim al zoològic. Era un crit uníson i un missatge molt clar.

Avui s'ha vist per una banda que el poble català vol exercir el seu dret a l'autodeterminació i per l'altra que als que ens neguen aquest dret no els hi hauran quedat ganes de tornar-si a ficar. Això ja no s'atura.

No ens podem aturar!!!!!

(La foto és de la Mireia Genis. El rebost de l'àvia. 10h30)

Esquerra Independentista a la plaça Major de Vic

2009-07-23T16:09:00.003+02:00

Avui ha estat un dia històric a la ciutat de Vic, 1 Consellera ( Carme Capdevila: Acció Social i Ciutadania) i 2 consellers ( Jordi Ausàs: Governació i Administració Pública i Joan Manuel Tresserras: Cultura i Mitjans de Comunicació), han estat aquest matí a la Plaça Major de Vic per inaugurar les Delegacions a la Catalunya Central dels seus Departaments. Els 3 són Departaments de la Generalitat governats per Esquerra.
Esquerra aposta per la descentralització i l'equilibri territorial. Esquerra ens ha escoltat i ens ha apropat el Govern a Osona. Si un dia s'acaba fent la Vegueria de la Catalunya Central, avui Vic ha fet un gran pas per l'exercici de la cocapitalitat.
En aquest sentit hem treballat i lluitat des del grup municipal de ERC de Vic, en Joan Lopez i jo mateixa, amb la ferma complicitat de l'Alcalde de Vic, per aconseguir aquest lideratge per la nostra ciutat i per la nostra comarca. Va ser un repte que ens varem marcar al principi de la legislatura, ja fa més de dos anys. Avui estem satisfets i agraïts per la confiança que se'ns ha demostrat i per l'aposta de ERC per la nostra comarca. Celebrem doncs la victòria.
Felicitats a la gent d'Osona i tots els meus agraïments a totes les persones que ens han acompanyat i ens han donat el seu suport. Gràcies Consellers, gràcies Consellera.

Olor de vacances

2009-07-15T16:13:00.003+02:00

M'acabo d'adonar que ja fa uns mesos que tinc abandonat el bloc, però no vull tornar a escriure per parlar de finançament, ni de problemes polítics, ni del partit, ni de l'Ajuntament.

Necessito vacances, sense telèfon i sense correus electrònics. Però encara em falten unes setmanes per poder escapar-me.

De moment... dies de feina i nits de calor i festa major a Vic. Per cert el que destacaria d'aquesta festa major va ser la gran experiència que vaig viure fa uns dies quan em varen convidar a participar en el Correfoc a fer de FURIA D'AUSA, amb la colla dels Sagals d'Osona. Recomanable!!

Tot comptant els dies per poder nedar i estirar-me a la sorra d'aquesta cala de la costa brava amb un llibre ben gruixut, aprofitaré per veure una mica de cinema oriental i anar al VicSona

També intentaré escriure alguna coseta més.

Tarda de primavera

2009-03-28T18:13:00.005+01:00

Està plovent, pensavem que el bon temps ja havia arribat però obviavem que la primavera te això, sol i aigua i fret alternant continuament, donant-nos esperances de platja i portar-nos a lo real amb l'alegria amb què cal acollir la pluja.

Avui estic melancòlica, que no trista, més aviat amb un punt de taciturnitat. Deu ser el que diuen que et passa després d'uns dies de tensió. Fa 3 setmanes el dinar de dones a la ciutat de sants i de monjes, el divendres de després l'acte al temple romà, i el passat dimecres a una taula amb el ballana, el raul presseguer i el puigcercós.

Entretant sembla ser que hi ha qui s'enfada amb mi, però només per raons polítiques, de quota, de perfil i de vots. Alguns atacan suaument, d'altres ho fan públicament injuriant o difamant.

En realitat a mi no m'agrada la política, no soc de l'estil a contestar quan se'm neguen les meves acctuacions professionals. Per exemple, hi ha que posa en entredit el meu bon nom en la defensa del lliure abortament. Si no recordo malament una de les primeres accions per la lliure elecció sobre el pròpi cos de les dones va ser a finals dels 70, des de llavors no he aturat la meva acció. En aquests moments estic treballant amb la sectorial de salut i la secretaria de la dona (ERC) per donar suport i arguments als companys de madrid davant el debat que s'està, iniciant al congrés dels diputats.

Entenc també que ICV en vulgui presentar una moció i entenc també que Unió no en vulgui parlar en un ple.

La meva posició està clara, hauria donat suport a una moció a favor del lliure abortament, però no amb el que escriu ICV, caldria fer-ne una altra redacció, però l'alcalde te la potestat de decidir si les mocions que toquen temes que depassen la ciutat s'inclouen o no en el ordre del dia.

També sembla que m'ha tocat el rebre amb el tema aeroport, em vaig declarar a favor d'un aeroport a Osona, potser sempre vais deiar clar que era un tema personal, a la que estic a prop d'un avió em sento millor i crec sincèrament que hauria set sumar pel territori, però també entenc la posició dels que l'haurien de patir al costat de casa.

Tot això però no m'ha de treure el son.

LA SETMANA QUE VE MERCAT DEL RAM.... HI HAN RUMORS DE QUE NO ES PODRÀ FER LA CANTATA A L'SNACK... DIUEN PROBLEMES DE SEGURETAT... UFFFFFF

Vic en femeni

2009-03-08T17:47:00.005+01:00

Hola diari públic, no escrivia des de fa setmanes però avui tinc un tema especial i un dia especial, el 8 de març, dia internacional de les dones.
Un any més dones i homes ens reunim per reivindicar la igualtat de oportunitats entre les unes i els altres. Enguany a Vic hem fet el primer dinar de dones a la ciutat de Vic. Ha estat una bona experiència, el menjador a tope i les dones van marxar engrescades i el dies de preparació i el mateix dia, m’han permès conèixer de primera mà el discurs de diferents persones. Algun home que ironitza i li irrita que les dones vulguem parlar de temes de dones entre nosaltres, forces polítiques justificant en públic que la debilitat de les víctimes és la causa de violència envers les dones (dit per una dona), d’altres dient que les dones tenien que ser sobretot el puntal de la família tot menystenint la llei de paritat. D’altres que neguen rotundament la real discriminació.
La realitat és però que les dones continuem pensant que encara necessitem celebrar un dia a l’any de lluita activa pels principis republicans aplicats al gènere. I a Vic encara més, la ciutat que m’ha vist créixer, de la qual me’n vaig allunyar 20.000 Km durant anys continua sent igual de “carca” que quant en vaig fugir. Vaig marxar-ne molt jove perquè la boira i la vida de la “Laura” no em convencia com a futur.

Hem de pensar que les coses poden canviar, hem passat d'una inexistent regidoria de dones a la primera assemblea de 180 dones de 16 o 85 anys amb desitjos d’elaborar projectes. La meva missió com regidora i tinenta d’alcalde feminista i d'esquerres és fer accions com aquesta amb l’objectiu de contribuir a un canvi real en la ciutadania vigatana. Potser la ciutat de sants i de monges podra obrir-se en la Igualtat amb majúscules i no solsament per les dones, sinó també per les persones discriminades per raons de orientació sexual, origen, edat...

Les pelis del cap de setmana - Les films du WE

2009-02-01T19:15:00.013+01:00

Divendres al vespre cinema: Revolutionary Road, guió genial, s'expliquen sentiments, emocions, contradiccions i frustracions de individus i parelles. Crítica al conformisme i a la rebel·lió. El Di Caprio no m'agrada, però el personatge és bo, na Kate Winslet fa una interpretació extraordinària. La Pen em sembla que no hi te res a fer.

L'altra peli que he vist me l'ha feta llogar el meu fill. Al saber que no l'havia vist m'ha dit que era una vergonya i realment Sin City de Robert Rodriguez no em podia haver passat per alt

Vendredi soir cinéma : Revolutionary Road, scénario génial, des sentiments, des émotions, des contradictions et des frustrations d'individus et couples. Critique au conformisme et à la rébellion. Le Di Caprio ne me plaît pas, mais le personnage est bon, Kate Winslet fait une interprétation extraordinaire. Je crois que Penelope n'a rien à y faire.

L'autre film que j'ai vu me l'a fait louer mon fils. Quant il a su que je ne l'avais pas vu il m'a dit que c'était une honte et réellement je ne pouvais pas avoir passé à côté de Sin City de Robert Rodriguez

La cooperació al desenvolupament des de Vic

2009-01-23T18:50:00.002+01:00

Des de fa 12 anys l’Ajuntament de Vic té un conveni amb la ciutat de Somoto, a Nicaragua. En aquests anys part dels impostos que paguem la ciutadania vigatana, en la partida del 0,7 % destinada a cooperació al desenvolupament, han anat a aquesta ciutat d’Amèrica Central.
El passat mes de novembre gràcies al suport de la Diputació de Barcelona vaig poder anar a visitar els projectes que s’han dut a terme durant aquests anys, i fer-ne una avaluació. Puc assegurar que els diners de Vic han estat molt ben utilitzats. No hem fet obres lluïdes com han fet altres municipis que col·laboren amb Somoto, nosaltres hem treballat en temes d’impacte social: Suport en l’autoconstrucció i millora de més de 450 habitatges, enfortiment alimentari per a dones embarassades, infants i gent gran, amb un total de més de 3000 persones beneficiades directament i també s’ha col·laborat en la promoció sociolaboral d’unes 300 dones a través d’ajudes amb microcrèdits.
Per altra part, escoles de Vic estan en contacte amb escoles d’allà i la Universitat de Vic fa intercanvis d’estudiants en pràctiques. Però malgrat això i que a Vic tenim el parc de Somoto, que ens recorda aquesta col·laboració, no s’ha fet un real agermanament. Els vigatans i vigatanes no som conscients de tota la feina que s’ha fet i la majoria ni sap on és aquesta ciutat. Per pal·liar aquest desconeixement estem preparant una exposició i altres accions en els propers mesos per apropar Somoto a casa nostra.
Però aquest no és l’únic projecte que es fa des de Vic en països en vies de desenvolupament. Des de les diferents entitats i ONG de la nostra ciutat hi han intervencions en moments de catàstrofes naturals, en situacions de conflictes bèl·lics amb patiment de la societat civil, en educació, en salut, per un creixement social i econòmic i afavorint el comerç just. A Vic som gent solidària i ho demostrem contínuament. Desenes de persones han treballat i treballen desinteressadament en totes aquestes accions, recollint diners, material, amb voluntariat des d’aquí o que es desplaça, amb la única recompensa de saber que els seus esforços serveixen per millorar una mica la qualitat de vida d’unes persones que de vegades no tenen ni el més mínim per subsistir.
Però no ens enganyem, també hi ha una part de la ciutadania que no està d’acord en que aquests esforços es destinin a països del sud i que no creuen en la solidaritat, ni en la cooperació internacional.
Des de fa uns mesos des de l’Ajuntament hem format un Consell de la Cooperació en el qual hi tenen veu tant la UVIC, com les entitats de la ciutat que treballen en diferents regions d’Àfrica, Àsia i Amèrica llatina com persones interessades a títol individual. I comptem amb el suport de l’Agència de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat, del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i de la Diputació. La voluntat és coordinar les accions, unir esforços i sensibilitzar a la població vigatana per que tots i totes estiguem convençuts de la necessitat d’aquestes ajudes. El Consell és un espai obert de reflexió i de treball que assessora a l’Ajuntament sobre com hem d’utilitzar els diners de què disposem, però també és actiu i protagonista de tot el que es fa en matèria de sensibilització i de difusió dels missatges de solidaritat.
Conjuntament estem en fase d’elaboració del Pla director de la ciutat en cooperació al desenvolupament. Aquest serà el full de ruta que ens haurà de guiar en els propers anys, per decidir cap on volem anar com a ciutat en les ajudes, cap on ha de continuar la nostra amistat amb Somoto, i també s’haurà de decidir quins poden ser els millors llocs on aportar el nostre gra de sorra avui i en el futur. Totes les aportacions seran benvingudes.

Màgia?

2009-01-06T18:55:00.009+01:00

M'agraden els reis, és una nit màgica. Jo soc republicana convençuda, però no conec res més que emocioni tant com la tradició dels reis mags d'orient. Potser no a tothom aquesta festa toca al mateix nivell, però a mi sempre em puja un no se que per la gola. Ahir la plaça de Vic estava fantàstica. Foc, crits, alegria, música i moltissima gent, d'aqui i d'arreu.

La primera carrossa on anava la Isabel Campos, que per cert ahir i avui ha estat genial i superemocionada, portava la creu roja i la mitja lluna roja, hauria estat be posar tambe la estrella de david, pero potser hauria esta massa agoserat. La màgia d'aquesta nit ens pot permetre de somiar la utopia, el canvi general, de pensar que sigui possible que si som bons durant tot l'any serem recompensats i que al costat nostre no hi han massacres civils per una qüestió de simbols i de terra.

Aquesta festa però ens permet de veure els ulls dels nens i nenes quan queden petrificats davant un dels tres reis d'orient. És el millor que et pot passar en tot l'any.

Soc una gran crítica de les festes de Nadal, però reconec que valen la pena per la nit d'ahir i el dia d'avui.

Avui he acompanyat una estona als reis en la seva visita als hospitals i a les germanetes. El que em pujava a la gola ahir m'ha pujat aquest mati fins als ulls. S'ha repartit una mica de felicitat.

D'on venen els reis d'Orient? Potser un dels tres te familia a Gaza? Podria ser, està a prop de Betlem

Festes de Nadal

2008-12-24T09:32:00.004+01:00

Nadal, festes, tió, cap d'any, reis... Són dies de trobades familiars, entre amics, de festa.

Diuen que són dies d'alegria, de transmetre la pau i la solidaritat, però poques vegades ens aturem a pensar en aquelles persones que estan soles, malaltes, que no tenen suficients diners per celebrar res ni per comprar cap regal. No pensem en els avis que estan en una residència sense que ningú els vagi a veure, ni en qui està lluny de la família, ni en aquells que la seva única preocupació és sobreviure.

La meva àvia materna em deia sempre que en aquests dies teníem de recordar a aquells que ja no estan entre nosaltres i fer quelcom d'especial per algú que ho necessités.

Vull dedicar uns minuts a pensar en ella, i en el meu germà Toni que ens va deixar fa 8 anys i que trobo molt a faltar. També vull pensar en tota la gent que avui no celebrarà rés.

Encara no sé què faré d'especial ni per qui ho faré, però com cada any tinc de complir la promesa de solidaritat que vaig fer a la meva àvia.

Pressupost 2009

2008-12-22T07:09:00.012+01:00

Parlar en públic no és fàcil, fer-ho als plens de l'Ajuntament... davant dels partits socis, de la oposició, de la premsa, dels blocaires, i del públic en general... se't complica més la vida.

La qüestió és no pensar en com serà interpretat el teu discurs, quina serà la frase que es ressaltarà, quin error es magnificarà, quin elogi s'obviarà.

Aquest ple però sembla que hagi estat passat per aigua.

Rellegia ara l'anàlisis del Josep Comajoan en el seu a "A corre cuita" i recordant el seu article de divendres, crec que te raó en algunes coses, però no en totes.

En la meva intervenció vaig intentar ser clara i així com vaig dir que fa un any a la presentació del pressupost 2008 jo estava eufòrica, aquesta vegada la paraula clau era l'ambivalència.

Per una part estic satisfeta del resultat per l'Àrea d'Afers Socials i Ciutadania que presideixo. En primer lloc vull destacar que com a política d'esquerres i feminista que soc, en la elaboració d'aquest pressupost 2009 he prioritzat la defensa de la justícia social en les condicions laborals d'unes quantes dones treballadores de la casa, reivindicació que durava des de feia anys i que fins avui cap polític/a havia escoltat. Destacaria també entre més coses que tornarem a iniciar el treball des d'un Servei Municipal de Salut que havia caigut en el oblit.

Al costat de la satisfacció hi ha però una gran preocupació. Vaig anunciar que davant els temps difícils que s'apropen a gran velocitat tindrem problemes per afrontar les necessitats bàsiques en protecció social, ajuts, beques... Aquí però el tinent d'alcalde Josep Burgaya ens va donar la seva paraula que aquestes partides es revisarien quan fos necessari.

En el ple de la setmana passada també es va parlar de la construcció del nou espai per joves, a la casa del guarda de la farinera. No us sona quants anys fa que es demana? Si les coses van be i res no es torça això serà una realitat.

Fer política és contribuir a que les coses millorin per la ciutadania en general, però des de la meva àrea i amb en Joan Lopez lluitem per les persones que pateixen discriminacions, per origen, sexe, edat o discapacitats.

Potser no passem el temps suficient a fer-ne publicitat i la premsa no sempre ens ajuda. Però no estem a l'ajuntament per fer vots en properes eleccions, ni per atacar a ningú, ni per sortir a les fotos, sinó per sumar esforços i aconseguir que les persones de manera individual i/o col·lectiva millorin la seva qualitat de vida, la seva emancipació i la seva participació en la vida de la ciutat. De moment aquesta és la raó de estar del grup municipal de ERC en el equip de govern de l'Ajuntament de Vic.

Fer oposició

2008-12-13T11:01:00.003+01:00

Jo no he estat regidora a la oposició per tant no puc saber quin és el punt de frustració que se sent, però el puc imaginar ja que l’observo i el pateixo.
El Sr Tornafoch d’ICV per exemple, em critica públicament en la premsa escrita per no haver parlat en el darrer ple en una qüestió de dones i salut (la vacuna contra el VPH) fins aquí ho accepto, soc humana i de vegades els meus reflexes em fallen. Però el que em costa d’entendre és que aprofiti això per intentar minimitzar i ridiculitzar la feina que estic fent estand en el equip de govern de l’Ajuntament de Vic.
Li proposaria que parlés de les millores en suport psicològic i legal des del punt dona, del treball per la promoció i emancipació dels joves, del protocol de prevenció del consum de drogues en els centres escolars, dels actes de solidaritat i sensibilització que he organitzat i li reitero la meva invitació a assistir a algun, ja que fins ara no recordo haver-lo vist enlloc. Fa oposició i no dona suport a la gent de la comarca quan ens trobem un diumenge al mati a la plaça de Vic per fer un mandala gegant i unes danses per la pau per simbolitzar d’una manera pacifista la lluita contra la violència de gènere. On era quan 70 persones varen assistir a la inauguració de la exposició i a la taula rodona sobre la cooperació a Bolívia? on era el dia de la jornada de medicina humanitària que va aplegar 250 persones a l’aula magna de la Uvic? on era durant el cicle de cinema solidari?. Aquests són temes que el tindrien d’interessar ja que va ser regidor de cooperació durant uns mesos.
Suposo que deuria estar descansant a casa o de passeig, o escrivint articles amb clau electoralista.
Sr Tornafoch, vares tenir la oportunitat de governar i construir en positiu i no ho vares saber aprofitar. Segur que estar ara a la oposició et deu fer patir molt i per això projectes la teva ràbia contra Altri. Quan ho fas contra mi t’has d’agafar a petits errors humans ja que no pots criticar-me en la meva professionalitat, ni pots posar en dubte la meva honradesa.
I referent a la vacuna del papil·loma, en podem parlar: S’ha de fer abans de haver tingut cap relació sexual, per tant haurem de dir a totes les adolescents que expliquin si son verges o no als seus pares? L’hem de fer gratuïta per totes les nenes? Fins a quina edat? els16? els 20? Com decidim qui paga i qui no paga? Cal medicalitzar tant a la població? (hi ha defensors de la no vacunació) La despesa l’ha d’assumir l’ajuntament quan és competència de la Generalitat?
Un altra tema relacionat amb la salut de les dones: la Generalitat només assumeix les mamografies a partir de 50 anys, quan lo recomanable seria fer-ho a partir dels 40, ho hauríem d’assumir també des de l’ajuntament?
Hi haurien molts temes similars per posar al damunt de la taula... el debat està obert

El Sud

2008-12-05T20:09:00.006+01:00

A mi no m'agraden els avions, soc molt llarga i no tinc espai per les cames, però al arribar a un aeroport per agafar un avió sempre tinc la fantàstica sensació d'obrir una porta molt gran.

Ara feia molts anys que no volava sola per anar a treballar en solidaritat i desenvolupament direcció al sud del planeta. Al menys des de que vaig tornar de Nova Caledònia ( foto portada del bloc).

La cooperació és un virus, jo em vaig enganxar l'any 87 a Perú, a Ayacucho i la darrera missió humanitària havia estat a Vanuatu el 96.

En els darrers mesos amb el consell de cooperació i amb la Fabi, hem fet exposicions, cinema, taules rodones, trobades, cursos, jornades... i molt de públic per tot arreu, això vol dir que el tema interessa i el virus se m'ha revifat sol.

Fa unes setmanes varem anar a Somoto, ciutat germana però desconeguda des de Vic. S'hi ha treballat molt durant més de 10 anys, és un lloc bonic i la gent és molt amable. Tenen un geriàtric preciós i una Universitat que acull estudiants de la Uvic. L'índex de pobresa extrema és molt elevat, però també és un dels municipis de Nicaragua que té més agermanaments.

Iniciem el pla director de cooperació de la ciutat de Vic, la reflexió està oberta i també les aportacions: Solidaritat? Desenvolupament? Codesenvolupament? 0,7% o 1%? On? Com triar? Com ha de ser la continuïtat a Somoto?

Si sabés com es fa posaria una enquesta, tindré d'anar a cole de blogs un dia d'aquests.

Continuarà...

els papalagi

2008-10-25T18:18:00.017+02:00

"Quan parles a un papalagi del Deu de l'Amor, somriu i posa cara divertida. somriu per la teva estupidesa. Però tant bon punt li ensenyes una peça de metall rodona i brillant o una fulla de tosc paper, llavors els seus ulls s'iluminen i comença a bavejar saliva pels seus llavis. El diner és el seu únic amor, el diner és el seu Deu."......."Els papalagi són pobres a causa de les moltes coses que tenen"....... " Els papalagui estan sempre cavil·lant como cobrir la seva carn de la millor manera possible"....." Viuen com els crustracis amb la seva casa de formigó. .... la seva cabana és tota de pedra, amb pedres per sobre d'ell, al seu voltant i també per sota dels seus peus...."

Aquests són trossos que he traduït del castellà d'un llibre que m'havia apassionat a finals dels 70 en la meva època universitària a Barcelona.

Amb el meu germà Toni vàrem descobrir als quioscs de la rambla "Els Papalagi (Els homes blancs)" Són els discursos de TUAVII de TIAVEA" dirigent tribal samoà després del seu viatge a Europa. a principis del segle 20. No en conservo cap exemplar.

Vàrem ser molts de la nostra quinta que ens vàrem deixar fascinar per aquelles paraules senzilles d'un home del pacific, d'unes illes tropicals que en aquells anys vivien encara sense roba i sense l'estrès i les preocupacions que ja vivíem a Europa, Tuavii de Tiavea havia quedat bocabadat i va tornar al seu país per explicar lo poc feliços que érem la gent de Europa. Adolescents érem i va ser per alguns una referència.
Vàrem saber després que Tuavii de Tiavea era molt dèspota a casa seva, això ens defraudava en el nostre idealisme post68, però continuàvem creient que els seus discursos tenien de ser divulgats i això fèiem. Sembla ser però que tal viatge no va ni tant sols existir i per tant els discursos tampoc. Podria ser que fossin els propis escrits de Erich Sheurmann, que apareix en el llibre com el que va reunir els discursos.
Fa uns dies vaig descobrir una edició diferent i recent d'Els Papalagi , en la portada si afegeix el subtitul: El primer document antiglobalització de la història de la humanitat.
Han passat 90 anys de la seva publicació, els europeus anem de mal en pitjor i al pacific ara ja tothom necessita diners.

------ UN MINUT DE SILENCI PEL PLANETA TERRA ---- -

SALUT MENTAL-PRIORITAT GLOBAL

2008-10-08T22:26:00.006+02:00

Sabem que una de cada 4 persones tindrà al llarg de la seva vida un trastorn mental, i que aquests representen el 9,5 % del total de malalties i discapacitats. El suïcidi es la segona causa de mort en menors de 35 anys en la Unió Europea. La Organització Mundial de la Salut (OMS) ens adverteix que les malalties mentals seran un dels principals problemes de salut en els propers anys i que per l’any 2020 el número de casos de depressió clínica s’haurà duplicat en els països del primer món.
Qui de nosaltres no coneix una persona en el seu entorn, amics , família, veïns o companys de feina… que pateixi o hagi patit un problema de salut mental? Però la gent no parla dels seus trastorns, fa “cosa” i fa vergonya. No és una malaltia acceptada socialment i els psiquiatres som els metges amb més mala fama, “loqueros”, “tu estàs de psiquiatre”.
Els malalts mentals no són ciutadans de segona, però ho semblen, les seves dificultats els impossibiliten a tenir treball i habitatges dignes, estan condemnats a sobreviure amb pensions miserables i depenent sempre de la família o d’alguna institució. Però tenen els mateixos drets i deures que qualsevol ser humà.
El proper dia 10 és celebra el dia mundial de la salut mental per reivindicar aquesta igualtat de drets i lluitar contra la discriminació i la estigmatització. La Federació Catalana de Associacions de Familiars de Malalts Mentals (FECAFAMM) fa accions cada any per sensibilitzar la ciutadania. L’any passat és va fer una festa a Vic, aquest any és a Barcelona. A Osona la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic (FCMPPO) també ha programat una sèrie d’actes durant unes setmanes
Cal que tots i totes prenguem consciència. Queda encara un llarg camí per aconseguir la tolerància i la integració.

S'encomana??

2008-09-20T10:47:00.006+02:00

Ho he llegit al teu blog, segueix-me al twitter, en parlem al Facebook ...
Aquests són temes habituals en tertúlies d'amics, però també en trobades polítiques o professionals.

No sé si tindré la constància de escriure regularment, més que res per la qüestió eterna de la manca de temps, però em ve de gust iniciar aquesta espècie de diari adolescent que mai vaig fer quan tocava, doncs be "a la vejez viruelas"!! i en versió digital i pública.

Moltes vegades tens ganes d'esbombar als quatre vents pensaments, idees, emocions i projectes. La contrapartida és esperar crítiques, suport i/o propostes.
Les noves tecnologies ens ho permeten, per tant no em puc estar de intentar-ho.

Aquestes darreres setmanes volia parlar de diferents temes, de Vic i d'arreu:
- Dels llocs que estan lluny de tot i que per la gent que hi viu les noves tecnologies només formen part dels somnis
- De les vacances, d'aquest estiu i de les trobades, coneixences, descobertes que m'han proporcionat aquests dies d'allunyament de la ciutat dels Sants.
- L'exposició MANS QUE CUREN de la Associació Humanitària de Solidaritat http://www.ahsorg.org/, en aquests moments al Centre Cívic Remei-Estadi ( ja ho he dit be, no he dit centre comunitari), Organitzada des del Consell Local de Cooperació de l'Ajuntament de Vic. Més endavant donaré informació de la jornada de Medecina Humanitària que organitzarem conjuntament pel novembre a la UVIC - Una altra exposició : Salut en conflicte, de Creu Roja, ara a la Llotja de l'Ajuntament de Vic, Malaria i més coses, també del C.L. de Cooperació
- De estelades, penjades i sense penjar, de les reaccions provocades pels símbols.
- D'amics i amigues i de gent que no m'estima.
- D'Esquerra republicana de Catalunya, dels congressos comarcal i regional que ens afecten. ( Be això encara està d'una actualitat total, per tant alguna coseta podré escriure)

Tot això i més coses, evidentment d'els plens i la activitat política municipal, i d'aquests dies de Mercat de Musica Viva de Vic i del Mercat de Musica Figa de Fic de la Torratxa i dels 18 estudiants de Tilbourg (Holanda) que hem convidat a participar en els esdeveniments d'aquest cap de setmana a la ciutat....

Continuarà...